Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Moufida Tlatli

Plantilla:Infotaula personaMoufida Tlatli
Nom original(ar) مُفيدة التلاتلي Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement4 agost 1947 Modifica el valor a Wikidata
Sidi Bou Saïd (Tunísia) Modifica el valor a Wikidata
Mort7 febrer 2021 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
Tunis (Tunísia) Modifica el valor a Wikidata
Minister of Culture (en) Tradueix
17 gener 2011 – 27 gener 2011
← Abderraouf El Basti (en) Tradueix – Azedine Beschaouch →
Membre del gabinet: Ghannouchi II Cabinet (en) Tradueix
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióInstitut des hautes études cinématographiques (–1968) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómuntadora Modifica el valor a Wikidata
Activitat1970 Modifica el valor a Wikidata - 2021 Modifica el valor a Wikidata
Participà en
200053è Festival Internacional de Cinema de Canes
199447è Festival Internacional de Cinema de Canes Modifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm0864741 Allocine: 18541 Allmovie: p114245 TMDB.org: 239321
Discogs: 3223480 Modifica el valor a Wikidata

Moufida Tlatli (àrab: مفيدة التلاتلي, Mufīda at-Tlātlī; Sidi Bou Said, 4 d'agost de 1947 - Tunis, 7 de febrer de 2021)[1] va ser una directora de cinema tunisiana. Va ser la primera dona àrab a dirigir un llargmetratge complet (Samt el qusur) al món àrab.[2]

Biografia

Va néixer en Sidi Bou Saïd, suburbi de la capital, Tunis, en 1947. Va dir que va descobrir el seu amor pel cinema amb l'ajuda de la seva professora de filosofia. Després de graduar-se en el Institut des hautes études cinématographiques (IDHEC) en 1968, va tornar a Tunísia, on va treballar com a editora per a diferents pel·lícules tunisianes.[3]

Ha editat algunes de les pel·lícules més importants del cinema àrab, com Omar Gatlato de Merzak Allouache, Nahla de Farouk Belloufa, La Mémoire fertile de Michel Khleifi i Halfaouine asfour stah de Férid Boughedir.[4]

Va dirigir el seu primer llargmetratge, Samt el qusur, el 1994. La pel·lícula va ser aclamada per la crítica i va guanyar diversos premis: La Càmera d'Or del Festival de Canes, el Tanit d'or de Cartago, el Trofeu Sutherland del British Film Institute Awards, el Premi Internacional de la Crítica del Festival Internacional de Cinema de Toronto i la Tulipa d'Or del Festival Internacional de Cinema d'Istanbul. La seva segona pel·lícula, La Saison des hommes, es va projectar en la secció Un certain regard al 53è Festival Internacional de Cinema de Canes.[5]

Després de la caiguda del president Zine El Abidine Ben Ali en 2011, Tlatli va ser nomenada Ministra de Cultura en el govern provisional.[6] Va morir de COVID el 7 de febrer de 2021 als 73 anys.[2] Era casada amb Mohamed Tlatli, i tenia una filla Selima Chaffai i un fill, Walid, i cinc nets.[7]

Filmografia

Com a muntatgista

Any Títol Referència
2004 Nadia et Sarra [8]
2000 La Saison des hommes [8]
1994 Samt el qusur [8]
1994 Habiba Msika [9]
1990 Halfaouine asfour stah [8]
1990 Cantique des pierres [10][8]
1989 Layla, ma raison [8]
1988 Sama [8]
1987 Caméra arabe [8]
1986 Arab [11]
1984 El Haimoune [8]
1983 Traversées [12]
1982 Dhil al ardh [11][12]
1980 Aziza [11][12]
1979 Nahla [8]
1978 Un ballon et des rêves [11]
1977 Omar Gatlato [11]
1975 Fatma 75 [11][12]
1974 Victoire d'un peuple [13]
1974 Sejnane [12]
1972 In The Land of Trannani [11]

Com a directora

Any Títol Notes
2004 Nadia and Sarra [8]
2000 La Saison des hommes [8][14][15][16]
1994 Samt el qusur [8][17][18]

Com a guionista

Any Títol Notes
2004 Nadia et Sarra [8]
2000 La Saison des hommes [10][8]
1994 Samt el qusur [8]

Referències

  1. ↑ «Renowned Tunisian filmmaker Moufida El-Talatli passes away at age 73» (en anglès), 07-02-2021. [Consulta: 8 febrer 2021].
  2. ↑ 2,0 2,1 Pulver, Andrew «Moufida Tlatli, Silences of the Palace director, dies aged 73». The Guardian [Londres], 09-02-2021 [Consulta: 10 febrer 2021].
  3. ↑ País, Ediciones El «Crítica | Sobre la mujer tunecina» (en castellà). , 16-09-1997 [Consulta: 10 juny 2019].
  4. ↑ «Personnes» (en francès). [Consulta: 10 juny 2019].
  5. ↑ «Festival de Cannes: The Season of Men». [Consulta: 15 octubre 2009].
  6. ↑ «Tunisie, une transition à hauts risques» (en francès), 18-01-2011. [Consulta: 10 juny 2019].
  7. ↑ Traub, Alex «Moufida Tlatli, Groundbreaker in Arab Film, Dies at 78» (en anglès). The New York Times, 04-03-2021 [Consulta: 4 març 2021].
  8. ↑ 8,00 8,01 8,02 8,03 8,04 8,05 8,06 8,07 8,08 8,09 8,10 8,11 8,12 8,13 8,14 8,15 «Moufida Tlatli». British Film Institute. Arxivat de l'original el 12 juny 2018. [Consulta: 10 febrer 2021].
  9. ↑ «Moufida Tlatli». Mubi. [Consulta: 10 febrer 2021].
  10. ↑ 10,0 10,1 «Moufida Tlatli». [Consulta: 10 febrer 2021].
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 11,4 11,5 11,6 «Moufida Tlatli». [Consulta: 10 febrer 2021].
  12. ↑ 12,0 12,1 12,2 12,3 12,4 Armes, Roy. Dictionary of African Filmmakers. Indiana University Press, 2008, p. 125. ISBN 9780253351166. 
  13. ↑ Touti Moumen présente films tunisiens longs métrages, 1967–1998. M. Touti, 1998, p. 62. ISBN 9789973310439. 
  14. ↑ Lennon, Peter «Sins of the mothers» (en anglès). The Guardian, 22-06-2001 [Consulta: 4 agost 2023].
  15. ↑ «BBC - Films - Writer - Moufida Tlatli latest». [Consulta: 4 agost 2023].
  16. ↑ «FILM REVIEW; Married but Seldom With a Husband (Published 2001)» (en anglès). The New York Times, 28-09-2001 [Consulta: 4 agost 2023].
  17. ↑ «Samt el qusur (Le Silence du Palais) | Film | The Guardian». [Consulta: 4 agost 2023].
  18. ↑ «FILM FESTIVAL REVIEW; A Daughter Revisits Her Mother's Oppression (Published 1994)» (en anglès). The New York Times, 30-09-1994 [Consulta: 4 agost 2023].
Kembali kehalaman sebelumnya