Morvan Marchal

Morvan Marchal

Biografia
Naixement	31 juliol 1900 Vitré (Bretanya)
Mort	13 agost 1963 (63 anys) hospital Lariboisière (França)
Sepultura	Châteaugiron
Formació	Escola de Belles Arts de Rennes
Activitat
Ocupació	arquitecte, comentarista, editor, escriptor
Ocupador	Escola de Belles Arts de Rennes
Partit	Partit Autonomista Bretó
Membre de	Lliga Federalista de Bretanya Grand Orient de France Partit Republicà Radical i Radical-Socialista Loge Volney (fr) Moviment Federalista de Bretanya Partit Autonomista Bretó
Moviment	Seiz Breur
Professors	Emmanuel Le Ray
Nom de ploma	Morvan Marchal
Participà en
	Moviment bretó
Obra
Obres destacables (dècada del 1920) bandera de Bretanya

Morvan Marchal (Vitré, 31 de juliol de 1900 - París, 13 d'agost de 1963) fou un arquitecte i militant nacionalista bretó. Estudià arquitectura a l'Escola de Belles Arts de Rennes i el 1918 participà en la fundació del Grup Regionalista Bretó amb Camille Le Mercier d'Erm, Job Loyant et Job de Roincé,^[1] influït pel regionalisme monàrquic i dretà de Charles Maurras.^[2] Les seves inquietuds artístiques el van dur a militar al grup artístic bretó Seiz Breur i el 1923 va dissenyar la bandera de Bretanya, coneguda amb el nom de gwenn ha du (blanc i negre).

El 1927 participà en la fundació del Partit Autonomista Bretó (PAB) a Rosporden, del que en formà part del comitè director, però s'oposà a la línia nacionalista d'Olier Mordrel i encoratjà una línia federalista^[3] des de la revista Breiz Atao, que dirigia des de 1928. Després del fracàs electoral del PAB a les eleccions de 6 d'abril de 1930, ell i Maurice Duhamel dimitiren i deixaren la direcció del partit a Olier Mordrel i François Debeauvais.^[4] Aleshores fundà la Lliga Federalista de Bretanya i el 1932 la revista La Bretagne fédérale. El 1934 transformà la Lliga en Moviment Federalista de Bretanya amb Gestalen, Francis Bayer du Kern, Goulven Mazéas i Rafig Tullou, que el 1938 signaren un Manifest dels federalistes bretons.

Durant la Segona Guerra Mundial encoratjà la revista neodruídica Nemeton amb Rafig Tullou i Gwilherm Berthou Kerverziou, l'objectiu del qual era, més enllà dels estudis esotèrics sobre el druidisme com a tal, denunciar influència catòlica a Bretanya en nom d'una suposada vinculació de la germandat racial de la pàtria celta a la "Nova Europa" nòrdica, que es construïa a Alemanya amb les conquestes del Tercer Reich. Per aquest motiu i per haver estat vinculat al Reagrupament Nacional Popular de Marcel Déat,^[5] el 1945 fou condemnat a 5 anys d'indignitat nacional.

Després de la guerra s'instal·là a París, on hi treballà com a empleat de la companyia del gas. També va col·laborar amb algunes publicacions vinculades a membres de la francmaçoneria. Va viure en condicions precàries fins que va morir a l'Hospital Lariboisière de París. Un carrer de Vitré porta el seu nom.