La mortificació és la privació o el patiment voluntari que hom s'imposa a si mateix per motius ascètics i religiosos.[1] Amb aquesta pràctica s'intenta mortificar, és a dir donar la mort als seus pecats per tal d'atènyer la santedat.[2] Tot i que la paraula prové de la Carta als Romans de Pau de Tars,[3] pràctiques semblants es van trobar en altres religions.
A les diferents variants de la religió cristiana, avui dia es troben diferents formes de mortificació: l'abstinència, el dejuni,[4] l'autoflagel·lació amb deixuplines, portar el cilici, agenollar-se durant molt de temps en un suport inconfortable.[5] El concepte rau en el principi que res no pot superar el sofriment del Crist a la creu i que com més pateix l'home durant la seva vida a la terra, tant més feliç serà al cel. Una idea que volia consolar la gent en preconitzar que les injustícies o el dolor encorregudes durant la vida serien compensades a la vida eterna, va ser pervertida al sentit que en afegint sofriment al capdamunt del dolor natural, s'augmentaria la felicitat eterna al cel. Segons la teologia cristiana l'Esperit sant ajuda els creients en la «mortificació dels pecats de la carn», una idea absent als quatreevangelis, llençada posteriorment per Pau de Tars.[6][7][8] La política de l'austeritat pot ser vista com una interpretació moderna d'aquest concepte.[9][10] Igualment és un concepte central en la filosofia de l'Opus Dei.[11]
↑Scheckel, Roger J. «Seeking Sanctification Through the Practice of Mortification» (en anglès). Marian Catechist Apostolate, 2006. Arxivat de l'original el 2018-06-10. [Consulta: 14 juny 2016]. «Saint Paul sets forth in the above two passages the fundamental reason why we are in need of mortification. The Christian must continually seek to crucify and put to death that dimension of our self that remains under the influence of the fallen state of the First Adam into which we are conceived and born. After our baptism, the imputed sin of our First Parents is washed from our life, however a residue or stain of the Original Sin remains with us, what is known as concupiscence. The effects of this residue or stain are experienced primarily in our will, tending in the direction of a love of self rather than a love of God. This is what is meant by a “disordered will.” This disorder can be expressed through our external senses as well as the operations of our soul, e.g., the imagination, memory and intellect. Mortification seeks to address these manifestations of the “disordered will.”»
↑Wallace, Ronald. Calvin's Doctrine of The Christian Life (en anglès). =Wipf and Stock Publishers, 23/06/1997, p. 52. ISBN 9781579100476.
↑John, Wilkins; Robin, Nadeau. A Companion to Food in the Ancient World (en anglès). John Wiley & Sons, 17/08/ 2015, p. 83. ISBN 9781405179409. «In this period Clement of Alexandria, St Jerome, and Tertullian make the mortification of the flesh by fasting and abstinence as a way to holiness.»
