Ambientat en la transició espanyola, concretament entre el 1976 i el 1978,[4]Modelo 77 tracta de l'ingrés preventiu de Manuel Gómez a la Presó Model de Barcelona. És un jove comptable que s'enfronta a una possible pena de 6 a 8 anys per malversació.[5] En primera instància, xocarà amb el seu company de cel·la, un pres veterà anomenat Pino, però de mica en mica arribaran a entendre's per a assolir una meta conjunta.[6][7] Amb l'objectiu d'una amnistia per a tots els presos, es va unir a la Coordinadora de Presos en Lluita.[8] El llargmetratge també narra la fugida de 45 presos del centre penitenciari, que realment va passar el 2 de juny del 1978.[9]
El film ha estat guionitzat pel mateix director i el seu col·laborador habitual, Rafael Cobos López.[11] La producció ha anat a càrrec d'Atípica Films i Movistar Plus+.[12] En l'equip de producció destaquen Álex Catalán com a director de fotografia, Pepe Domínguez del Olmo com a director artístic, José M. G. Moyano d'editor i Julio de la Rosa en la composició musical.[13]
El rodatge va començar el 2 d'agost del 2021 a la Presó Model de Barcelona, aprofitant que va ser clausurada el 2017.[14] Així doncs, la primera fase de gravació va acabar al final d'agost.[13] La segona i darrera, en una fàbrica d'artilleria abandonada a la província de Sevilla,[15] va durar fins al 4 d'octubre del 2021.[16][17]
En primer lloc, Andrea G. Bermejo de Cinemanía va puntuar el film amb un 4/5, va concloure que conté algunes de les millors interpretacions de l'any i en va destacar el fet que «cadascun dels personatges de l'elenc principal i figurants que veiem a la presó, fins i tot els que diuen una frase, estan en profunda comunió amb la història que volen contar.»[21]
A banda, Raquel Hernández Luján de Hobby Consolas va atorgar-li 80 punts de 100 i va considerar que «és respectuós amb la crua realitat que retrata i alhora aconsegueix fer pública la història del corset dels drames carceraris, darrerament sobreexplotats.»[22]
Altrament, Àlex Montoya de Fotogramas va valorar-lo amb 4 estels de 5 lloant-ne el «rigor i esperit crític al servei de l'entreteniment, o viceversa. I el repartiment. Tot.»[23]
Per a acabar, Fionnuala Halligan de ScreenDaily va declarar que el film presenta una representació d'«horrible injustícia» a l'estil de Hunger i que és «un treball filmogràfic colpidor amb un vestuari fantàstic que captiva l'ull d'hom tant com dura la violència física».[4]