Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Max Sunyer

Plantilla:Infotaula personaMax Sunyer
Biografia
Naixement1947 Modifica el valor a Wikidata (76/77 anys)
la Pobla de Massaluca (Terra Alta) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióguitarrista, guitarrista de jazz Modifica el valor a Wikidata
Activitat1974−present
EstilJazz rock
InstrumentGuitarra
Company professionalVértice, Tapiman, Iceberg, Pegasus
Facebook: max.sunyerllop X: maxsunyer Musicbrainz: 9c40cc2b-a690-4d6e-b4cc-143ebe3fb0a3 Discogs: 1084969 Allmusic: mn0001977054 Modifica el valor a Wikidata

Max Sunyer (la Pobla de Massaluca, Terra Alta, 1947) és un guitarrista català de jazz rock.[1]

Biografia

Als set anys estudià solfeig i violí amb el seu pare. Als catorze anys s'instal·là a Barcelona. Es va interessat ràpidament per la guitarra elèctrica. Amb un aprenentatge totalment autodidacta, el 1964 començà a actuar amb diverses formacions de música de ball, ampliant els seus coneixements amb els músics que anava trobant i amb algun mètode de jazz de difícil obtenció.

Del 1968 al 1972 va aprendre guitarra clàssica amb el mestre Gracià Tarragó,[2][3] tot i sense deixar de banda el món de la guitarra elèctrica i el del jazz, en els quals de manera progressiva s'introduí professionalment com a compositor-creador i intèrpret-estilista. Va crear grups de referència de la música catalana com Vértice i Tapiman.

L'any 1974 entra a formar part del grup Iceberg, un quartet que va treballar a la recerca d'una música pròpia i polida al màxim en una línia de fusió jazz-rock autòcton, que va assolir tant l'èxit popular com el de la crítica. El grup es dissol després d'enregistrar cinc LPs.[4]

A partir del 1979 es dedica a actuar en diferents formacions, entre elles Pegasus[5] i d'altres.[6][7]

Altres activitats

  • Professor al Centre d'Estudis Musicals del Barri de la Ribera durant el 1980 i el 1981, i, des del 1984, dona seminaris i màster classes per Espanya.
  • Director acadèmic de L'Aula de Música Moderna i Jazz del Conservatori Liceu de 2002 a 2004.
  • Director de l'àrea de Jazz i Música Moderna dels Estudis Superiors del Conservatori Liceu (2004).
  • Director musical dels 12 primers números de les publicacions Revista de Jazz i Bajista.
  • Director, realitzador i presentador del programa de ràdio iJazzClub, a emissora iCat FM des de l'abril de l'any 2006.
  • President de l'Associació de Músics de Jazz i Música Moderna de Catalunya (AMJM) des de l'any 2004.
  • Vicepresident de la Federació Unió de Músics de Catalunya (UMC) de 2004 a 2009 i actual president.
  • Des del 1987 fins a 2001 ha format part de la junta directiva de la SGAE.[8]
  • Des de 1989 fins a 1998 ha format part del consell d'administració de l'AIE.
  • Membre del Consell de Cultura de Barcelona (CCB).[9]

Discografia

Max Sunyer

  • Babel (1979)
  • Jocs privats (1980)
  • Trio (1981)
  • Ficcions (1984)
  • Silencis (1988)
  • Sal marina (1989)
  • Nòmades (1992)
  • Ficcions Special Edition + bonus tracks (1993)
  • 1972 (1994)
  • Arroz con costra (1995)
  • Black Coral (1995)
  • Nuestro Río (2002)
  • MaxSunyerSecrets (2006)

Vértice

  • Vértice (1970)

Tapiman

  • Tapiman (1971)
  • Tapiman (1972)

Iceberg

  • Tutankhamon (1975)
  • Coses nostres (1976)
  • Sentiments (1977)
  • En directe (1978)
  • Arc-en-ciel (1979)

Pegasus

  • Nuevos encuentros (1982)
  • Comunicació (1983)
  • Communication (1985, Alemanya)
  • Montreux Jazz Festival (1984)
  • Searching (1985)
  • Berlin Simfonia d'una gran ciutat (1988)
  • Còctel (1988)
  • El setè cercle (1990)
  • Selva pagana (1996)
  • La prehistòria/Maquetes primigènies (2001)
  • STANDBY...ON! (2014)

Guitarras Mestizas

  • Guitarras Mestizas (1999)
  • Delta 2000 (2000)

Col·laboracions

Premis

Amb Iceberg

  • Votació popular a la revista Popular 1. Millor grup nacional (1976 i 1977)
  • Millor grup nacional en directe (1976, 1977 i 1978)
  • Premi del diari YA al millor grup (1976)
  • Premi del diari La Voz de España al millor grup (1976)
  • Número 1 al European Pop Jury de Suècia (1977)
  • Premi de Radio Popular de San Sebastián al millor grup (1976)

Com a Max Sunyer

  • Votació popular de la revista Popular 1. Millor guitarrista nacional (1976, 1977, 1978 i 1979)
  • Votació de la crítica del diari El País: Estos son los que suenan. Millor guitarra nacional (1980)
  • Premi Personaje destacado en la programació de Radio Juventud de Madrid (RTVE) el (1981)

Amb Pegasus

  • Primer premi del Premi del Disc de la Generalitat de Catalunya (1985)
  • Premi Piano al millor grup (1985)
  • Premi Quàrtica Jazz (votació popular) al millor grup nacional (1986)
  • Premi ARC al millor grup de jazz (2009)

Referències

  1. ↑ Max Sunyer Arxivat 2019-11-21 a Wayback Machine. a historiasdelrock,es
  2. ↑ Gracià Tarragó al web[Enllaç no actiu] d'Opus Musica.
  3. ↑ Gracià Tarragó al web de Diverdi.
  4. ↑ Iceberg a Discogs
  5. ↑ «Max Sunyer». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  6. ↑ Max Sunyer: 'El dia que no pugi a l'escenari és que seré mort', reusdigital, 28 d'abril de 2017
  7. ↑ Max Sunyer presenta una síntesis de «todas las músicas que me han influenciado», Última Hora, 9 de setembre de 2016
  8. ↑ Jordi Galceran, Lluís Arcarazo i Max Sunyer, entre els membres del Consell Territorial català de la SGAE, 26 d'abril de 2016
  9. ↑ L'Institut de Cultura Informa

Enllaços externs
Kembali kehalaman sebelumnya