|
Mataties
Mataties o Matatias (en hebreu מַתִּתְיָהוּ בֶּן יוֹחָנָן הַכֹּהֵן, 'Matityahu ben Yoḥanan HaKohen') va ser el cap de la revolta religiosa jueva del 167 aC contra els selèucides i contra l'hel·lenització decretada pel rei Antíoc IV Epífanes. A Modin, una ciutat propera a Lidda, a la via entre Joppa i Jerusalem, hi vivia un sacerdot extremament religiós, Mataties,[1] que tenia cinc fills joves: Joan, Simó, Judes, Eleazar i Jonatan. Quan un oficial selèucida va visitar la ciutat i va voler fer complir les ordres del rei sobre practicar el culte a la manera grega, Mataties s'hi va negar i va matar amb les seves pròpies mans al primer renegat que va complir les ordres i que va fer un sacrifici;[2] llavors va matar també a l'oficial selèucida i va fugir a les muntanyes amb els seus cinc fills, l'any 167 aC. Allí se'ls van unir molts jueus i van organitzar atacs contra les forces selèucides i contra els establiments religiosos pagans, restaurant allà on anaven les sinagogues i proclamant el restabliment del culte jueu.[3] Al cap d'uns mesos (encara l'any 167 aC), quan va morir Mataties, la revolta religiosa ja era una lluita per la independència nacional. El va succeir com a dirigent el seu tercer fill Judes conegut per Judes Macabeu.[4] Mataties és el fundador de la dinastia coneguda principalment com a Macabeus, però també com a Matiades (els descendents de Maties o Mataties) i com Asmoneus (del nom del seu avi, Asmoneu). És un dels protagonistes del Primer llibre dels Macabeus un dels llibres deuterocanònics de l'Antic Testament.[5] Referències A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mataties |
||||||||||||||||||
