Masolino da Panicale

Masolino da Panicale

Biografia
Naixement	1383 Panicale (Itàlia)
Mort	c. 1447 (63/64 anys) Florència (Itàlia)
Activitat
Camp de treball	Pintura
Lloc de treball	Florència
Ocupació	pintor, artista
Moviment	Renaixement italià
Professors	Lorenzo Ghiberti
Influències	Lorenzo Monaco
Obra
Obres destacables (1420 (Gregorià)) Verge amb Jesús (1424 (Gregorià)) Healing of the Cripple and Raising of Tabitha (en) (1435 (Gregorià)) Banquet of Herod (en)

Masolino da Panicale, nat Tommaso di Cristoforo Fini (Panicale, 1383 – San Giovanni Valdano, 1440), va ser un pintor italià. Se'l considera un dels iniciadors del Renaixement.

Tommaso di Cristoforo Fini va nàixer a la localitat de Panicale de Valdarno (Umbria), l'any 1383. No se sap massa dels seus orígens; segons el Vasari, inicialment es va dedicar a l'escultura, i fou deixeble de Gherardo Starnina i col·laborador de Lorenzo Ghiberti. Al voltant de 1402, va començar la seua dedicació a la pintura, amb un primers treballs que encara se situen dins de l'estil gòtic internacional, tot i que durant aquest període va fer estudis de perspectiva. La primera de les seues obres pictòriques conegudes està datada l'any 1423, època en la qual s'havia traslladat a Florència. En aquesta ciutat, va col·laborar amb Masaccio en l'elaboració de diversos frescos de la capella Brancacci a l'església de Santa Maria del Carmine. El 1427, va viatjar a Hongria cridat pel rei Segimon, i el 1428 va viatjar a Roma, on va tornar a treballar en col·laboració amb Masaccio fins almenys l'any 1431, en la realització dels frescos de l'església de Santa Maria Maggiore, de la capella de Santa Caterina, a l'església de Sant Climent i del políptic de la Mare de Déu de les Neus. Cap al 1435, es trobava a Castiglione Olona, província de Como, Llombardia, on va fer els frescos del Carmine, ajudat per Vecchietta.

Segons alguns autors, el Masolino va tenir una dependència estilística respecte a Masaccio, que era el seu jove ajudant. L'obra del Masolino destaca dins del'humanisme dramàtic i coherent del gòtic tardà, i se situa entre l'estil gòtic internacional —de caràcter naturalista— (vegeu: Ars Nova) i el ple Renaixement italià. De vegades desprèn un intens lirisme, com pot observar-se en els frescos del Carmine i de Castiglione Olona, en els quals s'hi barregen les rigoroses perspectives geomètriques, amb valor decoratiu, i elegants i delicades figures, així com amplis volums, atorgant tot plegat a la composició un caràcter rítmic que sembla aïllar-la del temps.

• Mare de Déu de la humilitat (1423, Kunsthalle de Bremen).
• Políptic de la Mare de Déu de les neus per a la basílica de Santa Maria Maggiore (1428, actualment repartit entre el Museu de Capodimonte, la National Gallery de Londres i el Museu d'Art de Filadèlfia).
• Frescos de la col·legiata (1425) i baptisteri (1435) de Castiglione Olona.
• Sant'Anna Metterza (1424-1425, Galleria degli Uffizi, Florència.
• Pala de l'anunciació (1425/1430) per a la capella Guardini a l'església de Sant Niccolò Oltrarno, Florència.
• Vida de sant Pere i escenes del Gènesi (frescos realitzats amb Masaccio en la capella Brancacci, Florència).
• La Mare de Déu i l'infant amb santa Anna (1429, pintat per a l'església de Sant'Ambrogio, Florència).
• El papa Gregori Magne? i sant Martí (circa 1425).
• Part del tríptic de la basílica de Santa Maria Maggiore (Roma).

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Masolino da Panicale