Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Mary (pel·lícula)

Infotaula de pel·lículaMary
Fitxa
DireccióAlfred Hitchcock Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióJohn Maxwell Modifica el valor a Wikidata
GuióAlma Reville, Herbert Juttke, Georg C. Klaren i Helen Simpson Modifica el valor a Wikidata
FotografiaJack E. Cox Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorAssociated British Picture Corporation Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica, Regne Unit i Alemanya Modifica el valor a Wikidata
Estrena1931 Modifica el valor a Wikidata
Durada78 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalalemany Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema de ficció criminal Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0021128 FilmAffinity: 423297 Allocine: 66650 Rottentomatoes: m/mary1931 Letterboxd: mary-1931 Allmovie: v101781 TCM: 554726 TMDB.org: 97867 Modifica el valor a Wikidata

Mary és una pel·lícula germano-britànica dirigida per Alfred Hitchcock, estrenada el 1931. És la versió alternativa en alemany de Murder!, del mateix director, estrenada el 1930. Només dos actors de la versió anglesa —Miles Mander i Esme V. Chaplin— apareixen en la versió alemanya. Destaca la presència d'Olga Tchekhova, famosa actriu russo-alemanya de l'època.

Argument

L'actriu Mary Baring és trobada al costat del cadàver d'Ellen Moore, actriu del mateix grup. És detinguda i és inculpada de l'homicidi. John Menier, actor dramàtic de renom, participa com a jurat en la condemna per homicidi de la jove actriu (Mary Baring) de la qual acaba tanmateix dubtant de la culpabilitat. Presa de remordiment i amb l'ajuda de dos actors a l'atur, emprèn llavors la seva pròpia investigació. Després d'haver descobert certs indicis, simula llavors interpretar l'assassí presumit (igualment actor) en una nova obra de la seva creació que relata la història d'aquest homicidi, per tal de desemmascarar-lo. Malgrat el fracàs d'aquesta escenificació, l'homicida, un comediant homosexual mestís i antic pres, Handel Fane reconvertit en trapezista, es suïcida en plena representació de circ. Deixa una carta descobrint el final del guió de l'escenificació preparada per John Menier, revelant la seva culpabilitat i absolent Mary Baring.

Kembali kehalaman sebelumnya