El marquesat, com a entitat territorial, era herència de l'antic Senyoriu de Villena, que havia revertit a la corona. Anteriorment ja havia estat marquesat en la persona d'Alfons d'Aragó i Foix, encara que va tornar a revertir a la corona fins a la seva concessió a Juan Pacheco. El fill d'aquest, Diego López Pacheco i Portocarrero va perdre gran part de les terres del marquesat, entre elles la capital, Villena. No obstant això, va conservar el títol, que ha perdurat.[1]
En l'actualitat, ostenta el títol de Marquès de Villena Francesc de Borja Soto i Moreno-Santamaría, duc de Fredes i descendent de la Casa d'Escalona.
Palau Marquès de Villena. Plaça de les Descalces, Madrid.
Orígens del marquesat
Pel que fa a les terres de Villena, estaven lligades a la monarquia castellana pel matrimoni del rei Enric II de Castella amb Joana Manuel de Villena. Es tractava d'uns territoris situats entre les ciutats de Cuenca i Múrcia.
Pel que fa al títol, va ser creat el 1366 per aquest rei per a recompensar Alfons d'Aragó i Foix per haver-lo ajudat a destronar Pere I el cruel. Durant la guerra Alfons havia lluitat sota les ordres de Pere IV el cerimoniós (cosí seu) i havia sofert captiveri caient en mans dels anglesos que lluitaven a favor de Pere I.
A la mort del rei Enric II, el seu successor Joan I va continuar afavorint-lo amb el títol de condestable. El successor d'aquest Enric III però, que era un noi de només onze anys, es va veure influït pels seus consellers[2] els quals van anul·lar el títol el 1391.
El 1445 el rei Joan II va atorgar el títol a Juan Pacheco per haver lluitat valentament al costat del príncep Enric, el furur Enric IV a la primera batalla d'Olmedo contra les tropes dels infants d'Aragó.[3] Des d'aleshores el títol ha anat passant per herència a altres persones.
Marquesos destacats
Juan Pacheco: primer marquès i important polític del segle xv. Nascut a Belmonte poble on va construir el castell després de convertir la vila en capital del marquesat.
Diego López Pacheco i Portocarrero (c.1443 - 1529): famós per la seva política de mecenatge i suport als il·luminats, grup de creients les pràctiques dels quals van ser declarades herètiques per la Inquisició a partir de 1525. A ell va dirigit el tercer Abecedari, de Fra Francisco Osuna, aparegut a Toledo el 31 d'agost de 1527.
Mercurio Antonio López Pacheco: fill de l'anterior, segon director de l'Acadèmia (entre la mort del seu pare, el 1725, i la seva pròpia mort, en 1738).
↑Aquests consellers eren Alvaro de Isorna y Juan Hurtado de Mendoza. De Salazar y Acho, Jaime "La casa del rey de Castilla y León en la Edad Media" Madrid. Centro de Estudios Políticos y Constitucionales ISBN 84-259-1128-1
↑Valdeón Varuque "Los Trastámaras" ed.Temas de hoy, pàg 141
