|
Marquesat de Camarasa
El marquesat de Camarasa és un títol nobiliari. Fa referència a l'antiga jurisdicció territorial de la Noguera que correspon al territori anomenat "el Marquesat".[1] Aquesta jurisdicció comprenia els llocs de Camarasa, Cubells, Llorenç, Montgai, Privà, Santa Linya, Alòs, Vilanova de Meià, Fontllonga, Llimiana, Vernet, Castelló de Meià, Ariet i Fabregada.[2] Fou concedit per Alfons el Benigne, el 1330, al seu fill Ferran, a la mort del qual, el 1363, revertí a la corona. El 1368 Pere el Cerimoniós el lliurà al seu fill Martí, que el 1392, ja rei, el cedí a la seva muller Maria de Luna, la qual el vengué a la ciutat de Lleida el 1396. El marquesat tornà a la corona el 1414. Adquirida la senyoria per Francesc d'Arinyó, secretari d'Alfons el Magnànim, el 1428 la cedí a Joan el Sense Fe, a canvi de la meitat de Calaceit.[3] El 1458 fou venuda a Luís de Coscon, i per matrimoni passà als Luna, senyors de Ricla. El marquesat fou concedit de nou el 1543 a Diego de los Cobos i a la seva muller Francisca Luisa de Luna, senyora de Camarasa i de Ricla.[4] La grandesa d'Espanya sobre el marquesat fou atorgada el 1626 a llur net i sisè titular, Diego Sarmiento de los Cobos Luna i Guzmán.[5] Marquesos (des del 1543)
Referències
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
