Marquesa de Cabrera
Orígens familiarsFilla de Guerau VI de Cabrera, vescomte de Cabrera i Sança de Santa Eugènia de Berga, senyora de Torroella de Montgrí.[1] No tenia cap germà.[2]
Núpcies i descendentsEs va casar molt jove amb Ponç Hug IV d'Empúries.[3] Va tenir tres fills:
VidaMort el seu pare quan ella comptava 4 anys, se li va encomanar la tutela al seu oncle Ramon de Cabrera.[1] Anà a viure amb ell fins que 4 anys més tard la va donar en matrimoni al comte Ponç Hug IV d'Empúries el 1282.[4] Ajuntat el vescomtat de Cabrera amb el d'Empúries, i sumant la donació per part de Pere el Gran del vescomtat de Bas, en el seu matrimoni convergí el domini més gran del Principat. Aquesta extensa possessió de terrenys feu que el matrimoni es guanyés les enemistats del rei Jaume II, que inicià una campanya contra el seu marit, tant jurídica com difamatòria (acusant-lo de sodomia).[5] El matrimoni en si fou difícil de suportar per Marquesa, qui tenia tenses relacions amb el seu cònjuge. En morir el seu marit però, passà els títols al seu fill Ponç VI. Ara bé, Ponç va morir abans que la seva mare (1322) i Marquesa va recuperar la titularitat i gestió del vescomtat de Cabrera, mentre que els d'Empúries i de Bas passaven a la seva neta Marquesa d'Empúries. Dissortadament, Marquesa va sobreviure també a la seva neta. No tenint cap més fill ni descendent directe, en morir Marquesa el 1328, el vescomtat de Cabrera va passar a mans del seu cosí Bernat I de Cabrera, fill de Ramon de Cabrera.[2] Referències
|