|
Maria Beneta de Bragança
Va néixer a Lisboa el 25 de juliol de 1746, com la més petita de les filles del rei Josep I de Portugal, llavors encara príncep del Brasil, i de la seva muller, la reina Maria Anna Victòria de Borbó.[1][2] Durant la seva joventut, es va pensar en casar-la amb l'emperador Josep II i els reis Ferran VI i Carles III d'Espanya.[3] No obstant això, la van mantenir soltera fins als 31 anys, va decidir que es casés amb el seu net Josep, que va néixer el 1761.[2] Finalment, el casament es va dur a terme el 21 de febrer de 1777 amb el seu nebot, fill de Pere III i de la seva germana, Maria I, que va ser príncep del Brasil i també duc de Bragança,[1][4] i no van tenir descendència.[2] A partir de la mort del seu espòs el 1788, als 27 anys, la infanta va passar a ser coneguda com «princesa vídua del Brasil».[5] La infanta va ser una persona culta i il·lustrada, va ser protectora de les arts i les lletres,[2] i va ser fundadora de l'Hospital d'invàlids de Runa, que va ser sempre la seva obra predilecta.[2] També va practicar la tècnica de pintura al pastel de forma amateur, es coneixen alguns exemples de la seva obra posteriors a 1800, entre els quals hi ha el retrat de Pere d'Alcàntara, príncep de Beira (1804), conservat al Palau d'Ajuda, tot i que es creu que podria haver-lo treballat abans d'aquesta data.[5] Fou molt ben considerada per la societat de l'època, i el 1807 es pensà en ella per exercir la regència del regne, però amb la marxa de la família reial al Brasil, el projecte va quedar sense efecte.[2] Va morir a la capital portuguesa el 18 d'agost de 1829,[1] i les seves restes van ser enterrades al monestir de Sant Vicenç de Fora.[6] Referències
|
||||||||||||||||||||||||||||||
