|
Marcel Dierkens
Marcel Dierkens (Arsdorf, 3 de setembre de 1925 – Oostende, 19 de setembre de 2008) fou un ciclista de carretera i en pista belga-luxemburguès.[1] De proves per etapes de ciclisme de carretera participà en el Tour de França de 1953 i el de 1954, obtenint com a millor resultat una 3a posició en la 8a etapa de la primera malgrat acabar retirant-se després de 14 etapes.[2] En la segona edició finalitzà en 69a i darrera posició de la classificació general,[3] obtenint així el reconeixement simbòlic de lanterne rouge.[4] De proves menors en guanyà un bon nombre al llarg de la seva trajectòria, com per exemple,el Criterium de Retie (1948 i 1949) la Kortemark (1952 i 1954), la Copa Sels (1952), la Fletxa de Hesbaye a Niel (1952), la Roulers (1952), el Criterium de Beernem (1952 i 1954), el Circuit de les Tres Províncies (1952), el Criterium de Locarno (1953), la Tres dies de Flandes Occidental (1953) i l'Oostrozebeke (1954).[5] Sent fill de pare belga i mare luxemburguesa obtingué la nacionalitat d'ambdós estats en el moment del seu naixement,[2] i posteriorment feu el servei militar a Bèlgica.[5] El 9 de febrer de 1955, rebé una citació judicial per tal que reconegués la seva nacionalitat luxemburguesa.[6] Al llarg de la seva trajectòria professional de ciclisme de carretera competí en equips com el Bertin-Wolber (1948-1951), el Bertin-D'Alessandro (1952-1954), el Tebag (1955), el Dossche Sport-Titan (1955) i el Dossche Sport (1956).[1] No obstant, l'any 1954 participà en el Tour de França sota un equip combinat austro-luxemburguès de nom desconegut.[1] En ciclisme en pista el seu èxit més rellevant fou el 1r lloc, obtingut juntament amb el luxemburguès Lucien Gillen, a la prova madison («Americana») disputada al Velòdrom de Brussel·les l'any 1949.[2] Després de la seva carrera professional com a ciclista es dedicà a treballar com a controlador de lliuraments i més tard de treballador de revistes a Siemens.[2] Referències
Enllaços externs |
||||||||||||||||||||||
