|
Marc Mayer i Olivé
Marc Mayer i Olivé (Barcelona, 21 de desembre de 1947) és un epigrafista i filòleg català.[1] Doctor per la Universitat de Barcelona (1972), ha estat catedràtic, en aquesta universitat i a la Universitat Autònoma de Barcelona, professor a la Universitat de Múrcia i catedràtic a la Universitat d'Alacant. També ha estat director del departament de filologia llatina de la Universitat de Barcelona.[1] És membre de l'Institut d'Estudis Catalans, de la Reial Acadèmia de Bones Lletres, de l'Acadèmia Europea i d'altres institucions catalanes, espanyoles i europees, entre les quals destaca el Deutsches Archäologisches Institut o l'Association Internationale d'Epigraphie Grecque et Latine.[1] Doctor honoris causa per la Universitat de Budapest. Ha dedicat una part important de la seva tasca de recerca a l'epigrafia i és un dels directors del Corpus Inscriptionum Latinarum corresponent a Hispania i dels Historia Augusta Colloquia. Ha publicat nombrosos estudis sobre inscripcions, literatura llatina i història romana (47 llibres o parts importants de llibre i 375 articles científics). Ha fundat i dirigit la revista Faventia i pertany al consell de redacció d'altres revistes d'estudis clàssics i dirigeix entre altres Sylloge Epigraphica Barcinonensis. Ha estat president de l'Association Internationale d'Épigraphie Grecque et Latine i vicepresident de l'Association Internationale d'Études Classiques. És autor, amb G. Fabre i I. Rodà, d'Inscriptions romaines de Catalogne (quatre volums, del 1984 al 1997), coordinador de "Roma a Catalunya" (1992) i editor d'un volum del Corpus Inscriptionum Latinarum (1994), amb G. Alföldy i A. U. Stylow. Participà amb altres autors en Història del món clàssic: Grècia i Roma (1997) i coordinà el volum Ciudades antiguas del Mediterráneo (1998) i Prehistòria i història antiga (1997). El 1999, fou nomenat director general de Patrimoni Cultural, fins a l'any 2006.[2] Referències
Enllaços externs
|
||||||||||||||||||||||||
