|
María Massip
María Massip (Albacete, 15 de desembre de 1942 - Madrid, 10 de juliol de 2002) va ser una actriu espanyola.[1] BiografiaCursa estudis en el conservatori d'Art Dramàtic i a l'Escola Oficial de Cinema, Amb tan sols 17 anys debuta en teatre. Posteriorment intervindria, entre altres, en els següents muntatges teatrals:: El cerezo y la palmera (1962), de Gerardo Diego; La camisa de Lauro Olmo; Arlequín, servidor de dos amos de Carlo Goldoni; o Los empeños de una casa de Sor Juana Inés de la Cruz i la que seria la seva última obra ¿Le gusta Shubert? (1998), amb Emma Penella i Carmen Bernardos. Va desenvolupar igualment una prolífica carrera interpretativa en televisió des de principis dels anys seixanta. Al llarg de 30 anys va ser un dels rostres més habituals en la pantalla petita espanyola, actuant amb assiduïtat per a TVE en espais com Primera fila, Hora once, Novela i Estudio 1 i a es sèries Fernández, punto y coma (1963-1964), d'Adolfo Marsillach, Teresa de Jesús (1984), de Josefina Molina o Historias del otro lado (1991), de José Luis Garci. També amb Garci va tenir l'oportunitat d'intervenir en tres importants títols cinematogràfics, dins de les seves escasses incursions en la pantalla gran: Canción de cuna (1994), La herida luminosa (1997) i El abuelo (1998). No obstant això, una de les facetes més destacades de la seva carrera va ser la d'actriu de doblatge. Va posar veu a Sofia Loren, Lauren Bacall o Rita Hayworth. Però sobretot va ser la veu en castellà d'Ingrid Bergman en la mítica Casablanca.[2][3] Va estar casada amb el productor i guionista Juan Miguel Lamet, amb el qual va tenir dos fills. Trajectòria en televisió
Premis
Referències
|
||||||||||||||||||||||||||||
