Mapiquiroïta

Mapiquiroïta
Fórmula química	(Sr,Pb)(U,Y)Fe₂(Ti,Fe3+)18O38
Localitat tipus	mina Buca della Vena, Ponte Stazzemese, Stazzema, Província de Lucca, Toscana, Itàlia mina Monte Arsiccio, Sant'Anna di Stazzema, Stazzema, Província de Lucca, Toscana, Itàlia
Classificació
Categoria	òxids
Propietats
Sistema cristal·lí	trigonal
Estructura cristal·lina	a = 10,3719(7) Å; c = 20,875(1) Å;
Grup puntual	3 - romboèdrica
Grup espacial	r3
Color	negre
Duresa (Mohs)	6
Lluïssor	submetàl·lica
Propietats òptiques	anisotròpic
Pleocroisme	no pleocroica
Impureses comunes	Pb, Y, V(V), Cr, Mn, La
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA2013-010
Any d'aprovació	2013
Símbol	Mpq
Referències	[1]

La mapiquiroïta és un mineral de la classe dels òxids que pertany al grup de la crichtonita. Va ser anomenada en honor dels de recol·lectors de minerals Riccado Mazzanti, Luigi Pieroti, Ugo Quilici i Moreno Romani per la seva contribució a l'estudi dels dipòsits dels òxids de barita-pirita-ferro dels Alps Apuans.^[1]

La mapiquiroïta és un òxid de fórmula química (Sr,Pb)(U,Y)Fe₂(Ti,Fe³⁺)₁₈O₃₈. Cristal·litza en el sistema trigonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 6.

Els exemplars que van servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troben conservats a la col·lecció del museu d'història natural de la Universitat de Pisa, nombres de catàleg 18837 (Buca della Vena) i 19650 (Monte Arsiccio).

La mapiquiroïta va ser descoberta a partir de mostres trobades en dos indrets diferents de Stazzema, a la província de Lucca (Toscana, Itàlia): la mina Buca della Vena i la mina Monte Arsiccio.^[1]