Mapa conceptual

Mapa conceptual és una tècnica usada per a la representació gràfica del coneixement proposicional amb nodes i enllaços entre aquests. Com es veu, un mapa conceptual és una xarxa de conceptes. A la xarxa, els nodes representen els conceptes, i els enllaços les relacions entre els conceptes.^[1]

Els mapes conceptuals van ser desenvolupats en la dècada de 1960 per Joseph D. Novak, professor emèrit a la Universitat Cornell, basant-se en les teories de David Ausubel de l'aprenentatge significatiu.^[2] Segons Ausubel "el factor més important en l'aprenentatge és el que el subjecte ja coneix". Per tant, l'aprenentatge significatiu ocorre quan una persona conscient i explícitament vincula aquests nous conceptes a altres que ja posseeix. Quan es produeix aquest aprenentatge significatiu, es produeix una sèrie de canvis en la nostra estructura cognitiva, modificant els conceptes existents, i formant nous enllaços entre ells. Això és perquè aquest aprenentatge dura més i és millor que la simple memorització: els nous conceptes triguen més temps a ser oblidats, i s'apliquen més fàcilment en la resolució de problemes.

Segons Novak, els nous conceptes són adquirits per descobriment, que és la manera com els nens adquireixen els seus primers conceptes i llenguatge, o per aprenentatge receptiu, que és la manera com aprenen els nens a l'escola i els adults. El problema de la major part de l'aprenentatge receptiu a les escoles, és que els estudiants memoritzen definicions de conceptes, o algoritmes per resoldre els seus problemes, però fallen a adquirir el significat dels conceptes en les definicions o fórmules.

Quan es realitza un mapa conceptual, s'obliga a l'estudiant a relacionar-se, a jugar amb els conceptes, a què es xopi amb el contingut. No és una simple memorització, s'ha de prestar atenció a la relació entre els conceptes. És un procés actiu.

1. Seleccionar
2. Agrupar
3. Ordenar
4. Representar
5. Connectar
6. Comprovar
7. Reflexionar

Després de llegir un text, o seleccionant un tema concret, triar els conceptes que s'inclouran al mapa i fer una llista amb ells. Mai no es poden repetir conceptes més d'una vegada en una mateixa representació.

Agrupar els conceptes que percebem amb una relació propera. A mesura que agrupem, hi haurà conceptes que puguem ficar en dos grups alhora. D'aquesta manera apareixen els conceptes més genèrics.

Ordenar els conceptes del més abstracte i general, al més concret i específic.

Representar i situar els conceptes al diagrama.

Aquesta és la fase més important: a l'hora de connectar i relacionar els diferents conceptes, es comprova si es comprèn correctament una matèria. Connectar els conceptes mitjançant enllaços. Un enllaç defineix la relació entre dos conceptes, i aquest ha de crear una oració correcta. La direcció de la fletxa ens diu com es forma l'oració.

Comprovar el mapa: veure si és correcte o incorrecte. En cas que sigui incorrecte corregir afegint, llevant, canviant de posició els conceptes.

Reflexionar sobre el mapa, i veure si es poden unir diferents seccions. És ara quan es poden veure relacions abans no vistes, i aportar nou coneixement sobre la matèria estudiada. En l'exemple de la imatge, ens adonem com els animals i les plantes estan relacionats, ja que la vaca menja plantes. Podem afegir nous conceptes com ara hàbits alimentaris...

• Novak, J. D. 2002. "Learning How to Learn". Martínez Roca, D.L. 2002
• Aguilar Tamayo, Manuel Francisco. «El mapa conceptual: Un texto a interpretar». A: Concept Maps: Theory, Methodology, Technology. Proceedings of the First International Conference on Concept Mapping, 2004, p. 31-38. 

• Mapa mental
• Diagrama de flux

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mapa conceptual

Viccionari