Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Maona

Repúbliques marítimes (segle XII).
Venezia = Venècia; Genova = Gènova

La maona fou una forma de societat comercial freqüent en les Repúbliques Marítimes italianes.[1][2] Les maones de la República de Gènova foren especialment importants.

Estructura

L'estructura d'una maona era la típica d'una societat mercantil. Un cert nombre de socis o parçoners formaven una societat aportant un cert capital. La societat tenia uns objectius concrets (definits amb l'esperança de beneficis) i estava sotmesa a algunes normes (generals o específiques).[3] Les accions rebien el nom de "luoghi".

A diferència d'altres societats únicament mercants (o d'altre tipus, però destinades a afers privats), les maones més famoses estaven relacionades amb aspectes legals de tipus militar o d'administració d'un territori.[4]

Exemples

Maona di Chio e di Focea

[5]

Maona Vecchia di Cipro

[6]

Societats similars

A Venècia

[7][8]

A Catalunya

Un cas prou documentat és el de la Coca Sant Climent.

Societats semblants posteriors

Imperi britànic

Imperi holandès

Espanya

  • Sistema de guardacostes privatitzat.
    • Reglament de 1824 sobre els cinc vaixells de "Resguardo marítimo de Cataluña" a càrrec de la Junta de Comerç.[14] En aquest cas, la Junta de Comerç tenia una actuació semblant a una maona genovesa.
    • El tipus de vaixell emprat era el falutx.

Referències

  1. ↑ «maóna nell'Enciclopedia Treccani» (en italià). [Consulta: 6 juliol 2018].
  2. ↑ Carl Ratner. Cooperation, Community, and Co-Ops in a Global Era. Springer Science & Business Media, 15 novembre 2012, p. 112–. ISBN 978-1-4614-5825-8. 
  3. ↑ Germain Sicard. The Origins of Corporations: The Mills of Toulouse in the Middle Ages. Yale University Press, 2015, p. 223–. ISBN 978-0-300-15648-5. 
  4. ↑ Geoffrey Poitras. Equity Capital: From Ancient Partnerships to Modern Exchange Traded Funds. Routledge, 20 abril 2016, p. 238–. ISBN 978-1-317-59102-3. 
  5. ↑ George Finlay. Greece under Othoman and Venetian domination, A.D. 1453-1821. Clarendon Press, 1877, p. 71–. 
  6. ↑ Ernest J King Professor of Maritime History Chairman Maritime History Department and Director Naval War College Museum John B Hattendorf; John B. Hattendorf; Richard W. Unger War at Sea in the Middle Ages and the Renaissance. Boydell Press, 2003, p. 140–. ISBN 978-0-85115-903-4. 
  7. ↑ Robert Fredona; Sophus A. Reinert New Perspectives on the History of Political Economy. Springer, 5 març 2018, p. 20–. ISBN 978-3-319-58247-4. 
  8. ↑ Christopher Wright. The Gattilusio Lordships and the Aegean World 1355-1462. BRILL, 9 gener 2014, p. 158–. ISBN 978-90-04-26481-6. 
  9. ↑ Tirthankar Roy. The East India Company: The World's Most Powerful Corporation. Penguin Books Limited, 15 gener 2016. ISBN 978-81-8475-613-5. 
  10. ↑ Andrew Murray. Contributions to the Natural History of the Hudson's Bay Company's Territories, 1858, p. 191–. 
  11. ↑ Hudson's Bay Company. The Hudson's Bay Company. What is It?.. A. H. Baily & Company, 1864, p. 26–. 
  12. ↑ Albert Jacquemart. Histoire artistique, industrielle et commerciale de la porcelaine: accompagnée de recherches sur les sujets & emblèmes qui la décorent, les marques & inscriptions qui font reconnaitre les fabriques d'où elle sort, les variations de prix qu'ont obtenus les principaux objets connus & les collections où ils sont conservés aujourd'hui. Techener, 1861, p. 331–. 
  13. ↑ Frederik Mari Asbeck (Baron van.). International Society in Search of a Transnational Legal Order: Selected Writings and Bibliography. BRILL, 28 juliol 1976, p. 82–. ISBN 90-286-0016-7. 
  14. ↑ España. Decretos del rey nuestro señor don Fernando VII.: Reales Ordenes, resoluciones y reglamentos generales expedidos por las Secretarías del Despacho Universal y Consejos de S.M. en los seis meses contados desde 1o de julio hasta fin de diciembre de 1824. En la Imprenta Real, 1825, p. 372–. 
Kembali kehalaman sebelumnya