Manuel Peris Ferrando
Manuel Peris Ferrando (València, 19 de novembre de 1872 - 1934), va ser un arquitecte valencià.[1] Nascut a València el 1872 va acabar estudiant a Barcelona, on va rebre la influència de Domènech i Montaner i va ser company de Francisco Mora Berenguer. Es va graduar el 1898. Va participar en l'explosió del modernisme a València, va ser arquitecte diocesà, municipal i de la Caixa d'Estalvis, així com a regidor de l'ajuntament. La seva obra més popular és la Casa Sancho o del Punt de Gantxo (Plaça de l'Almoina, 4, 1906).[2] Es tracta d'un edifici d'habitatges que es construeix sobre la capella de Sant Valero de 1749, que queda integrada en la seva planta baixa. Destaca també per la seva naturalisme decoratiu que recorda als tèxtils de ganxet, al que deu el seu nom popular. També a la tipologia residencial respon la Casa Ortega (1906)[3] en col·laboració amb l'escultor Joaquín Real, autor de la decoració naturalista de la façana (Gran Via del Marqués del Túria 9). Va treballar reformant o dissenyant diversos edificis públics. Així va intervenir a l'edifici de Col·legi Notarial [4]construït per Joaquín Mª Belda, va dur a terme una reforma de caràcter modernista a l'escala i al pati d'accés al Palau de Cervelló (1905)[5] i a l'edifici del Patronat de la Joventut Obrera[6] (Landeder 5, actualment Centre Teatral Escalante) amb el disseny del saló d'actes (1919). La seva tasca incoïa també l'arquitectura conventual com per exemple amb el convent i església dels Caputxins del carrer Ciscar o l'Asil de Sant Eugeni, tots dos ja desapareguts. Fora de la capital seus són el disseny del Col·legi Diocesà del Santíssim Crist de la Fe d'Alcàsser (1911),[7] la casa d'exercicis de la Puríssima d'Alaquàs,[8] el Convent de Carmelitas Descalzas de Manises,[9]avui Casa de Cultura, i els plànols del mercat municipal d'Albalat de la Ribera (1903),[10] després molt modificat. ObresValència
Enllaços externsReferències
|