Manuel Blanco Encalada
Manuel Blanco Encalada (Buenos Aires, 21 d'abril de 1790 — Santiago, 5 de setembre de 1876) va ser un vicealmirall de l'armada xilena, una figura política i el primer president (provisional) de Xile (1826). BiografiaNascut a Buenos Aires, que era la capital del virregnat del Riu de la Plata, Blanco Encalada era fill de l'espanyol Manuel Lorenzo Blanco Cicerón i de la xilena Mercedes Calvo de Encalada y Recabarren. Va ser format per a la marina a Espanya, on es va incorporar el 1807.[1] Més tard, durant la Guerra de la Independència de Xile, es va unir a les forces xilenes, on va servir amb distinció sota Lord Cochrane i va ascendir al grau de vicealmirall i comandant de les forces xilenes el (1825), on va participar en la presa de Chiloé.[2] L'any següent, el Congrés el va escollir per al nou càrrec de President de la República. Aviat va tenir diverses baralles amb el Congrés, que intentava instal·lar un sistema federalista, i va dimitir al cap de dos mesos. Més tard, es va unir a les guerres contra la Confederació Peruano-Boliviana i a la Guerra Hispano-Sud-americana (1865–1866).[3] Després de la guerra, va esdevenir governador de Valparaíso i ministre de França. També va ser un maçó actiu.[4] Blanco Encalada va morir a Santiago de Xile als 86 anys. Referències
|