El magdalenià superior és una fase de la cultura del magdalenià, al paleolític superior. Té tres estadis:
- Magdalenià superior, estadi I, caracteritzat pels prototipus d'arpons. Es troben moltes estatuetes d'embalum rodó, fetes amb banya buida de ren i de vegades de marfil. També es troben els anomenats «bastons de comandament»; són bastons perforats de banya de ren que malgrat el seu nom no se sap per a què s'utilitzaven. Apareixen les primeres figures de peix i de cap de cavall. El gravat es desenvolupa. Existeixen algunes plaques de pedra calcària que representen sobretot animals. També hi ha gravats en ossos i en banyes de ren i als bastons de comandament i algunes peces modelades amb argila. S'han fet algunes troballes d'art decoratiu, amb motius geomètrics, principalment espirals. La pintura és policromada i la perspectiva s'ha redreçat. El traç és més fi. De vegades es grava els animals abans de pintar-los.
- Magdalenià superior, estadi II, caracteritzat per arpons d'una sola filera de dents i per l'existència de tridents; també hi ha puntes de mosca magdaleniana de sílex.
- Magdalenià superior, estadi III, caracteritzat per arpons de doble filera de dents, burís «pic de lloro», puntes azilianes, micro-raspadors curts, micròlits geomètrics i puntes pedunculars.
Durant aquesta fase es troben baixos relleus en simples buits, que representen cavalls, cabres, bisons, peixos, ocells i de vegades figures humanes. Es coneixen també molts dibuixos de files de cavalls de cap desproporcionadament gran.
Bibliografia
- Alimen, Maria-Henriette; Marie-Joseph, Steve. Prehistoria (en castellà). Mexico DF, Madrid i Buenos Aires: Siglo XXI, 1970 (Historia universal, volum 1). ISBN 84-323-0034-9.
Vegeu també
|
---|
Paleolític inferior (c. 3,3 Ma - 300 ka) |
- Olduvaià (2,6-1,7 Ma)
- Cultura Madrasiana (1,5 Ma)
- Abbevil·lià (0,6-0,4 Ma)
- Soanià (0,5-0,13 Ma)
- Acheulià (1,76-0,1 Ma)
- Taiacià (0.44-0,35 Ma)
- Clactonià (0,3-0,2 Ma)
|
---|
Paleolític mitjà (300-45 ka) | |
---|
Paleolític superior (50-10 ka) |
- Emirà (50-40 ka)
- Ahmarià (46-42 ka)
- Châtelperronià (~44,5-36 ka)
- Lincombià-Ranisià-Jerzmanowicià (43 ka)
- Aurinyacià (46/43- c. 26 ka)
- Khormusà (42-18 ka)
- Baradostià (36-18 ka)
- Perigordià (35-20 ka)
- Gravetià (33-24 ka)
- Antelià (32-20 ka)
- Mal'ta-Buret' (24-15 ka)
- Solutrià (22-17 ka)
- Halfà (22-14 ka)
- Afontova Gora (21-12 ka}
- Epigravettià (20-10 ka)
- Zarzià (20-10 ka)
- Iberomaurusià (~20-10 ka)
- Kebarià (18-12,5 ka)
- Magdalenià (17-12 ka)
- Trialetià (16-8 ka)
- Cultura Hamburg (15,5-13,1 ka)
- Eburrà (15-5 ka)
- Qadan (15—11ka)
- Sebilià (15-11 ka)
- Natufià (14,5-11,5ka)
- Federmesser (14-13 ka)
- Ahrensburguià (13-12 ka)
- Cultura de Bromme (11,6-9,8 ka)
- Swiderià (11-8 ka)
- Harifià (10,8-9,7 ka)
|
---|
|
|