Múscul abductor llarg del polze
El múscul abductor llarg del polze o abductor llarg del dit polze (musculus abductor pollicis longus),[nota 1] és un múscul que es troba a la regió profunda de l'avantbraç, en la part posterior, immediatament per sota del supinador curt. Ocasionalment produeix dos feixos prop de la seva inserció final, una que acaba en el trapezi i l'altra que es fusiona amb l'origen de l'abductor curt del polze. Origen i insercionsL'abductor llarg del polze s'origina a la cara dorsal (posterior) de l'os cúbit, més avall de la inserció del múscul anconal, en els lligaments interossis i en el terç mitjà de la superfície dorsal del cos del radi. Des del seu origen, passa obliquament cap avall i cap a fora, acabant en un tendó. Aquest tendó corre per una ranura a la part lateral de l'extrem distal del radi, acompanyat pel tendó de l'extensor curt del polze, per acabar inserint-se en el costat extern l'os metacarpià. La inserció es divideix dues parts: una part superficial distal i una part profunda proximal. La part superficial s'insereix amb un o més tendons al costat radial de la base del primer os metacarpià; la part profunda, més variable, s'insereix en l'os trapezi, la càpsula de l'articulació i els seus lligaments, i en el ventre de l'abductor curt o oponent del polze.[2] Innervació i irrigacióEl múscul abductor llarg del polze està innervat pel nervi interossi posterior, que és una continuació de la branca profunda del nervi radial; ho fa després de passar a través del múscul supinador. El nervi interossi posterior es deriva dels segments espinals C7 i C8.[3] L'abductor llarg del polze està irrigat per l'artèria interòssia posterior.[4] VariacionsUn tendó accessori de l'abductor llarg del polze apareix en més del 80% dels individus; i un ventre muscular separat s'observa en un 20% de les persones. En un estudi es detectaren aquests percentatges d'insercions del tendó accessori: en el trapezi (41%), proximalment a l'abductor curt (22%), i en l'oponent curt del polze (5%); tenia una doble inserció en el trapezi i els músculs de l'eminència tenar (15%), o en la base del primer metacarpià (1%).[5] En algunes ocasions puntuals s'han observat fins a set tendons.[6] El fet que hi hagi múltiples tendons de l'abductor llarg del polze es pot considerar com un avantatge funcional, ja que tendons lesionats poden ser compensats amb l'activitat dels sans.[7] FuncióLa principal acció d'aquest múscul és abduir el polze cap a l'articulació carpometacarpiana, movent així el polze cap endavant. També ajuda en l'acció d'estendre i rotar el polze. Amb la seva acció continuada, ajuda a abduir el canell (desviació radial) i flexiona la mà.[4] La inserció de l'abductor llarg del polze en el trapezi i l'origen també de l'abductor curt del polze en el mateix os és l'única connexió entre els músculs intrínsecs i extrínsecs del polze. A mesura que el polze es posa en acció, aquests dos músculs han de coordinar-se per mantenir el trapezi estable dins del carp,[2] la qual cosa és important per al bon funcionament del polze; és a dir, precisió i potència.[8] En altres animalsEls únics primats a tenir un abductor llarg del polze completament separat de l'extensor curt del polze són els actuals éssers humans i els gibons.[9] En els gibons, però, aquest múscul s'origina proximalment en el radi i el cúbit, mentre que s'origina en la part mitjana d'aquests ossos en els macacos menjacrancs, bonobos i humans. En tots aquests primats, el múscul s'insereix en la base del primer metacarpià i, de vegades, en el trapezi (siamangs i bonobos) i en polzes sesamoides (macaco menjacrancs).[10] En els ximpanzés, l'abductor llarg del polze flexiona el polze i no l'estén igual que en els humans. En comparació amb els canells dels ximpanzés, el canell humà (en comparació amb l'ancestre comú entre home i ximpanzé) deriva de músculs amb moments de força considerablement més llargs en el cas de diversos músculs de la mà. És possible que aquestes diferències es deguin a la posició de supinació del trapezi en els éssers humans que, al seu torn, és el resultat de l'expansió del trapezoide al costat del palmell.[11] Un os sesamoide radial petit, amb forma de lent incrustat al tendó de l'abductor llarg del polze és un element primitiu, i es troba en tots els gèneres coneguts de carnívors excepte en els pandes vermells i els pandes gegants, i en el Simocyon, extint, on està hipertrofiat en un sisè dígit o "fals polze", un tret derivat que va aparèixer per primera vegada en els úrsids.[12] L'abductor llarg del polze sesamoide és present en tots els primats no humans, però només en la meitat dels goril·les i, normalment, estan absents en els éssers humans.[13] Notes
Referències
Bibliografia
ImatgesDisseccions en les que es pot observar el múscul abductor llarg del polze. |