Luchy Núñez
Luchy Núñez (Tarragona, novembre de 1944) és una escriptora catalana en llengua castellana.[1] Pertany a una família militar. Llicenciada en filologia hispànica en 1982 per la Universitat Rovira i Virgil. Hi ha col·laborat amb la seva revista Salinas. Ha treballat molts anys com a funcionària de la Diputació de Tarragona i ha escrit articles al Diari de Tarragona des de 1964. Des del 2007 es dedica plenament a la literatura.[2] El 1982 va obtenir el Premi Ateneo de Sevilla pel seu poemari Doña Pura A.A. i el 1983 va participar en el Premi Planeta, però no va arribar a la final. En 1991 va obtenir el Premi Internacional de Narracions Juan Rulfo, el 1998 el Premi de Literatura Juvenil Gran Angular i el 2001 el doble accèssit al Premi Lazarillo per ¿Quién dijo viejo?. El 1991 va obtenir el Premi César González-Ruano per l'article Matar a un niño sobre un atemptat d'ETA en la que va morir el nen Fabio Moreno, publicat al Diari de Tarragona.[3] El 2003 va rebre el premi Everest per Esa extraña vergüenza sobre els abusos sexuals[4] i el Premi José maría Peman per l'article "Haga algo, por favor" sobre la indigència.[5] Obres
Referències
Enllaços externs |