Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Loveringita

Infotaula de mineralLoveringita

Modifica el valor a Wikidata
Fórmula química(Ca,Ce,La)(Zr,Fe)(Mg,Fe)₂(Ti,Fe,Cr,Al)18O38
Classificació
Categoriaòxids
Nickel-Strunz 10a ed.04.CC.40
Nickel-Strunz 9a ed.4.CC.40 Modifica el valor a Wikidata
Dana8.5.1.2
Propietats
Sistema cristal·líhexagonal
Hàbit cristal·líanèdrica, acicular, inclusions
Estructura cristal·linaa = 10.33 Å, c = 20.67 Å; Z = 3
Grup puntualtrigonal 3
Colornegre, blanc en llum reflectida
Exfoliacióno en té
Fracturaconcoidal
Duresa (Mohs)5
Lluïssormetàl·lica, submetàl·lica
Color de la ratllanegre-gris
Diafanitatopaca
Densitat4,42 g/cm³
Propietats òptiquesuniaxial
Altres característiquesmetamictza degut a petites traces d'urani
Mineral radioactiu
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1977-023 Modifica el valor a Wikidata
SímbolLvg Modifica el valor a Wikidata
Referències[1][2][3]

La loveringita és un mineral de la classe dels òxids que pertany al grup crichtonita de minerals.[4] Va ser descoberta l'any 1978 a la intrusió Jimberlana, Norseman, Dundas Shire, Austràlia Oriental, Austràlia. Rep el seu nom de John Francis Lovering (1930 - 2023), geoquímic australià de la Universitat de Melbourne.

Característiques

La loveringita és òxid mineral format per diversos elements, com calci, ceri, lantani, zirconi, ferro, magnesi, crom, titani i alumini, amb fórmula (Ca,Ce,La)(Zr,Fe)(Mg,Fe)₂(Ti,Fe,Cr,Al)18O38. Cristal·litza en el sistema hexagonal formant cristalls anèdrics o aciculars. També s'hi pot trobar en forma d'inclusions en altres minerals La seva duresa és de 5 a l'escala de Mohs.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la loveringita pertany a «04.CC: Òxids amb relació Metall:Oxigen = 2:3, 3:5, i similars, amb cations de mida mitjana i gran» juntament amb els següents minerals: cromobismita, freudenbergita, grossita, clormayenita, yafsoanita, latrappita, lueshita, natroniobita, perovskita, barioperovskita, lakargiita, megawita, loparita-(Ce), macedonita, tausonita, isolueshita, crichtonita, davidita-(Ce), davidita-(La), davidita-(Y), landauita, lindsleyita, mathiasita, senaita, dessauita-(Y), cleusonita, gramaccioliita-(Y), diaoyudaoita, hawthorneita, hibonita, lindqvistita, magnetoplumbita, plumboferrita, yimengita, haggertyita, nežilovita, batiferrita, barioferrita, jeppeita, zenzenita i mengxianminita.

Formació i jaciments

Es tracta d'un mineral que es forma en la darrera etapa del magma residual en el piroxè, en l'olivina-cromita o capes riques en plagioclasa d'intrusions màfiques. Sol trobar-se associada a altres minerals com: quars, feldespat potàssic, flogopita, enstatita, baddeleyita, apatita, zircó, titanita, rútil, ilmenita, cromita, pseudobrookita, circonolita, espinel·la i pargasita.

Referències

  1. ↑ «Loveringite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 5 abril 2015].
  2. ↑ «Loveringite Mineral Data» (en anglès). Webmineral. [Consulta: 5 abril 2015].
  3. ↑ «Loveringite» (en anglès). Handbook of mineralogy. [Consulta: 5 abril 2015].
  4. ↑ «Crichtonite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 5 abril 2015].

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Loveringita
  • Imatges de loveringites (anglès)
Kembali kehalaman sebelumnya