Louis Gauchat
Louis Gauchat (Les Brenets, cantó de Neuchâtel, 12 de gener de 1866 - Lenzerheide, cantó dels Grisons, 22 d'agost de 1942) fou un lingüista i romanista suís, originari de la zona romanda. VidaGauchat va estudiar a la Universitat de Zuric i va fer també estades a París on va estudiar amb Gaston Paris. El 1890 va defensar la seva tesi doctoral, dirigida per Heinrich Morf, a la Universitat de Zuric amb el títol Le patois de Dompierre. Després de ser professor de l'ensenyament mitjà, va ser professor a la Universitat de Berna i Zuric fins a obtenir una càtedra a la Berna (1902-1907). Després va anar a la Universitat de Zuric com a successor de Jakob Ulrich (1907-1931). En aquesta universitat fou també rector de 1926 a 1928.[1] La seva obra més destacada fou la fundació, el 1899, del Glossaire des patois de la Suisse romande, amb Jules Jeanjaquet i Ernest Tappolet.[2] Aquest diccionari vol recollir, mitjançant enquestes que es van fer en el seu moment, els parlars de la Suïssa romanda (Suïssa de parla francoprovençal), així com la toponímia i la llengua antiga de la zona. També els romandismes, és a dir, les particularitats del francès regional. A Gauchat se’l considera també un precursor de la sociolingüística per l'estudi que va fer de la parla d'una localitat (Charmey) entrevistant els 900 habitants i posant en relació les seves particularitats dialectals amb la seva identitat. Aquest estudi es va publicar el 1905 en la miscel·lània dedicada al seu mestre, Heinrich Morf.[3] Obra
Bibliografia
Enllaços externs
Referències
|