Llop ibn Mussa ibn Mussa
Llop ibn Mussa, de nom complet Lubb ibn Mussa al-Qassawí ibn Mussa ibn Furtun ibn Qassi ibn Furtun (àrab: لب بن موسى القسوي بن موسى بن فرتون بن قاسي بن فرتون, Lubb b. Mūsà al-Qasawī b. Mūsà b. Furtūn b. Qāsī b. Furtūn), (v. 820 - Cameros, 875) fou valí de Toledo. La família de LlopLlop, que duia un nom d'origen romànic, era fill del Banu Qassi Mussa II el Gran, dominador de la vall de l'Ebre durant el segle ix,[1] i de la princesa vascona Assona Ènnega, filla del rei de Pamplona Ènnec Aritza I. Llop es casà amb l'esclava Àjab al-Balatiyya i tingueren tres fills:
Arbre de família:
Llop, entre musulmans i cristiansL'emir de Còrdova Abd al-Rahman II va enviar el general Harit ibn Bazí a la frontera musulmano-cristiana de l'actual Aragó per sufocar la revolta del valí de Tudela Mussa ibn Mussa de 842. L'exèrcit cordovès va ocupar Borja i va fer presoner Llop ibn Mussa, qui s'havia fet fort en aquesta població. Llop fou enviat a Còrdova a la cort de l'emir on romangué captiu fins al 844. En aquell any els normands va assolar les costes atlàntiques de la península Ibèrica i Abd al-Rahman II va ordenar a Llop encapçalar un exèrcit per enfrontar-s'hi. Llop tornaria poc després a Còrdova com a vencedor dels normands, aleshores l'emir va concedir-li la llibertat i li regalà una esclava anomenada Àjab al-Balatiyya. L'any següent el pare de Llop, Mussa ibn Mussa, es torna a rebel·lar contra l'emir i, un cop arribat l'exèrcit cordovès a les terres dels Banu Qassi, Llop traí el seu propi pare i es passà a les files de l'emir juntament amb el seu oncle Galí Ènnec, fill del rei Ènnec I de Pamplona. Sembla que Llop va fer de mitjancer entre el seu pare Mussa i l'emir Muhàmmad per tornar a amistançar-los. Així, el 859 Llop fou nomenat valí de Toledo. Però al cap de poc d'ocupar el poder de la poderosa ciutat es va produir la desfeta musulmana de Clavijo i Llop no va dubtar gens en posar-se immediatament al servei del rei d'Astúries Ordoni I, aliança que continuà a la mort d'aquest el 866 amb el seu successor Alfons III el Magne. Com a vassall dels cristians, participà en diverses ràtzies en territori musulmà. En una ocasió aconseguí capturar l'aristòcrata Ibn Hamza i el bescanvià pels seus dos germans Mutàrrif i Furtun, presoners de l'emir Muhàmmad I des de 860. Insurrecció dels Banu MussaEL 871 Llop va sublevar-se des del seu feu d'Arnedo contra l'emir de Còrdova i, aliat amb els seus germans van ocupar tots els antics territoris del seu pare Mussa ibn Mussa;Llop i Ismaïl van ocupar Sarqusta, Mutàrrif va entrar a Osca i Fortun va conquerir Tudela. Immediatament va organitzar-se una expedició des de Còrdova per aplacar els Banu Qassi, liderada pel mateix emir Muhàmmad I i la família dels Banu Tujib, va lluitar contra els fills de Mussa. Primerament van entrar a Toledo i després va arribar a Saraqusta. El fill de Llop, Muhàmmad ibn Llop, defenia la ciutat i l'emir va decidir anar a restablir l'ordre a Osca. En arribar a la ciutat pirinenca, Muhàmmad I es va trobar que el rebel Mutàrrif ibn Mussa havia estat detingut per Amrús ibn Umar, lleial a Còrdova. Posteriorment va marxar fins Ejea i va saquejar els voltants de Pamplona. Quan va arribar a Còrdova, l'emir feu crucificar Mutàrrif ibn Mussa i els seus fills Muhàmmad, Mussa i Llop. La resta dels fills de Mussa II van començar a discutir-se i enemistar-se fins al punt que Fortun i Ismaïl van atacar Llop a Arnedo i van aconseguir recluir-lo a la fortalesa de Viguera. Mort de LlopUn 27 d'abril de 875 Llop ibn Mussa va sortir a caçar cérvols i, perseguint-ne un, es va endinsar en un bosc espès on se li va enganxar un braç a les branques d'un gran arbre i se li va arrencar. Llop morí desagnat en aquell mateix lloc i fou enterrat a Viguera.
Referències
Bibliografia
|