Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Llista de governadors del Sàhara Espanyol

Sàhara Espanyol (taronja), 1959.
Escut del Sàhara Espanyol

Aquesta és una llista dels governadors generals del Sàhara Espanyol durant el seu període de govern colonial, territori que en l'actualitat correspondria amb el Sàhara Occidental. Al llarg de la seva existència el càrrec va variar en la seva estructura orgànica.

Entre 1887 i 1913 els governadors del Sàhara van dependre del governador militar de Canàries, amb el rang de sotsgovernador.[1] En 1913, després de la constitució del Protectorat espanyol del Marroc, els governadors van passar a tenir la consideració de delegats de l'Alt Comissari Espanyol al Marroc, encara que la seva jurisdicció administrativa no arribés al territori del Sàhara. Això va canviar en 1934,[2] quan la jurisdicció de l'Alt Comissari també va aconseguir als territoris del Sàhara i els governadors van passar a tenir el títol de Delegat Governatiu del Sàhara.

Després de la creació en 1946 de l'Àfrica Occidental Espanyola,[3] els governadors del Sàhara van passar a ser autònoms i la seva jurisdicció aconseguia als territoris de Saguia el Hamra, Río de Oro, Ifni i Cap Juby,[3] tot i que aquest últim territori teòricament formava part del Protectorat del Marroc. En 1958 es va constituir la província del Sàhara, i fins a la seva desaparició en 1976 els caps de l'administració van tenir el rang de Governadors generals de la Província del Sàhara.

Llista de governadors del Sàhara

Període Titular Notas
Emilio Bonelli y Hernando [n. 1] 3 de novembre 1884 – 10 de juliol de 1885 Primer assentament espanyol en la costa de Río de Oro.[5]
Comissionat Reial per la Costa occidental d'Àfrica
Emilio Bonelli y Hernando 10 de juliol de 1885[6] – 6 d'abril de 1887 Sota la jurisdicció del Ministeri d'Ultramar.[6]
Subgovernador de Río de Oro
Emilio Bonelli y Hernando 6 d'abril de 1887 – c. 1900
Ángel Villalobos c. 1900 – 1 de desembre de 1903
Francisco Bens Argandoña[7] 1 de desembre de 1903[7] – 1913
Delegat de l'Alt Comissari a la Zona meridional de Protectorat espanyol al Marroc
Francisco Bens Argandoña 1913 – 7 de novembre de 1925[8] Ocupació de Cap Juby i de Güera.[9]
Guillermo de la Peña Cusi[10] 7 de novembre de 1925 – 19 de juny de 1932 Reorganització de l'administració colonial.[11]
Eduardo Cañizares Navarro[12] 19 de juny de 1932 – 30 d'agost de 1933
José González Deleito 30 d'agost de 1933 – 1 de juliol de 1934
Delegat Governatiu del Sàhara
Benigno Martínez Portillo 1 de juliol de 1934 – 4 de maig de 1936
Carlos Pedemonte Sabín 4 de maig – 7 d'agost de 1936 Esclat de la Guerra civil.[n. 2]
Rafael Gallego Sainz 7 d'agost de 1936 – 12 de març de 1937
Antonio de Oro Pulido 12 de març de 1937 – 31 de maig de 1940
Governador político-militar d'Ifni i Sáhara
José Bermejo López 31 de maig de 1940 – 26 de juliol de 1946
Governador general de l'Àfrica Occidental Espanyola
José Bermejo López 26 de juliol de 1946 – 17 d'agost de 1949
Francisco Rosaleny Burguet 17 d'agost de 1949 – 29 de març de 1952
Venancio Tutor Gil 29 de març de 1952 – 26 de febrer de 1954
Ramón Pardo de Santallana Suárez 26 de febrer de 1954 – 23 de maig de 1957
Mariano Gómez-Zamalloa y Quirce 23 de maig de 1957 – 10 de gener de 1958 Guerra d'Ifni.
Governador general de la Provincia del Sàhara
José Héctor Vázquez 10 de gener – 22 de juliol de 1958 Constitució del Sàhara com una província ultramarina espanyola.
Mariano Alonso Alonso 27 de juliol de 1958 – 6 d'octubre de 1961
Pedro Latorre Alcubierre 13 d'octubre de 1961 – 21 de febrer de 1964
Joaquín Agulla y Jiménez-Coronado 6 de març de 1964 – 5 de novembre de 1965
Adolfo Artalejo Campos 5 – 26 de novembre de 1965
Ángel Enríquez Larrondo 5 de desembre 1965 – 2 de febrer de 1967
José María Pérez de Lema y Tejero 18 de febrer de 1967 – 4 de març de 1971 Revolta de Zemla (1970).
Fernando de Santiago y Díaz de Mendívil 4 de març de 1971 – 6 de juny de 1974
Federico Gómez de Salazar y Nieto[14] 6 de juny de 1974 – 6 de febrer de 1976 Durant el seu mandat es produeix la Marxa Verda (1975).[15]

Notes

  1. ↑ Emilio Bonelli va desembarcar en la costa de Río de Oro en la tardor de 1884, sent comandant del territori fins que al juliol de 1885 va ser nomenat Comissionat Reial.[4]
  2. ↑ Fidel a la República, després de l'esclat de la contesa se'n va anar a la zona francesa i es va traslladar a la Península ibèrica.[13]

Referències

  1. ↑ Fernández Rodríguez, 1985, p. 173n.
  2. ↑ Algueró Cuervo, 2006, p. 59.
  3. ↑ 3,0 3,1 Martin-Márquez, 2008, p. 378.
  4. ↑ Fernández Rodríguez, 1985, p. 171-173.
  5. ↑ Fernández Rodríguez, 1985, p. 171-172.
  6. ↑ 6,0 6,1 Fernández Rodríguez, 1985, p. 173.
  7. ↑ 7,0 7,1 Algueró Cuervo, 2006, p. 57.
  8. ↑ Algueró Cuervo, 2006, p. 58.
  9. ↑ Algueró Cuervo, 2006, p. 57-58.
  10. ↑ Stewart, 2006, p. 398.
  11. ↑ Diego Aguirre, 1988, p. 230.
  12. ↑ Morillas, 1988, p. 89.
  13. ↑ Alpert, 2013, p. 382.
  14. ↑ Algueró Cuervo, 2006, p. 139.
  15. ↑ Algueró Cuervo, 2006, p. 140-141.

Bibliografia

  • Algueró Cuervo, José Ignacio. El Sahara y España: claves de una descolonización pendiente. Idea, 2006. 84-96640-31-0. 
  • Alpert, Michael. El Ejército Republicano en la Guerra Civil. Cambrige University Press, 2013. ISBN 84-3230-682-7. 
  • Diego Aguirre, José Ramón. Historia del Sahara español. BPR Publishers, 1988. 
  • Fernández Rodríguez, Manuel. España y Marruecos en los primeros años de la Restauración (1875-1894). Madrid: CSIC, 1985. 
  • Martin-Márquez, Susan. Disorientations: Spanish Colonialism in Africa and the Performance of Identity. Yale University Press, 2008. 
  • Morillas, Javier. Sahara occidental, desarrollo y subdesarrollo. Prensa y Ediciones Iberoamericanas, 1988. 
  • Stewart, John. African States and Rulers. McFarland & Company, 2006. 

Vegeu també

Enllaços externs
Kembali kehalaman sebelumnya