Lliga espanyola de bàsquet
La Lliga espanyola de bàsquet va ser la competició de basquetbol que entre 1957 i 1983 es disputà a Espanya en format de lliga. Es disputava a doble volta, amb partits d'anada i tornada, i era organitzada per la Federació Espanyola de Basquetbol. El campió era el club que havia aconseguit més punts al final de la lliga i, a diferència del que passa actualment, els empats eren permesos. S'atorgava, per tant, dos punts per victòria, un per empat i cap en cas de derrota. L'actual Lliga ACB, organitzada per l'ACB, és la competició continuadora d'aquesta competició. La Lliga Espanyola s'organitzava en diferents categories, segons un sistema piramidal, amb ascensos i descensos entre elles. El nivell més alt era la Primera Divisió, per sobre de la Segona Divisió, fins que el 1978 es va crear una categoria intermèdia entre ambdues, la Primera Divisió B. HistòriaDurant molts anys la principal competició de lliga de basquetbol a Espanya fou el Campionat de Catalunya de bàsquet, iniciat l'any 1923. Durant els anys trenta es creà Campionat d'Espanya (l'actual Copa d'Espanya), que atorgava el títol de campió espanyol. L'any 1947 es disputà el primer intent de lliga espanyola. La competició la disputaren vuit equips, quatre de catalans (FC Barcelona, Club Joventut de Badalona, Unió Esportiva Montgat i JACE Calella), i quatre de madrilenys (Real Madrid, CB Canarias de Madrid, Liceo Francés i América BC).[1] El Barcelona fou el campió, però la competició no tingué continuïtat. No fou fins 10 anys més tard que es tornà a disputar una nova lliga, l'any 1957. Equips participantsDurant les 27 temporades, entre entre 1957 i 1983, varen participar en la màxima categoria del bàsquet espanyol un total de 45 equips. Aquesta és la relació dels equips, per partits jugats: Els equips participants agrupats per comunitat autònoma foren els següents:
Evolució dels equips per temporada:
PalmarèsVegeu tambéReferències
Enllaços externs |