Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Lliga catalana de futbol femenina

Plantilla:Infobox sports competitionLliga catalana de futbol femenina
Tipuslliga Modifica el valor a Wikidata
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
OrganitzadorFederació Catalana de Futbol Modifica el valor a Wikidata
Localització  i  dates
ÀmbitCatalunya Modifica el valor a Wikidata
Vigència1981 – dècada del 1990 Modifica el valor a Wikidata
Freqüènciaanual Modifica el valor a Wikidata
Dades estadístiques
Més títolsPenya Barcelonista Barcilona (4) Modifica el valor a Wikidata

La Lliga catalana de futbol femenina fou una competició esportiva de clubs de futbol femenins catalans. De caràcter anual, se celebrà per primer cop la temporada 1980-81.[1]

Prèviament, durant la dècada del 1970 es disputaren diversos campionats de Catalunya oficiosos, com la Copa Pernod (1971), la Copa Primavera de Educación y Descanso o el Trofeu Ràdio Miramar (1974), que no tingueren gaire ressò ni continuïtat.[2] Desprès d'anys de reivindicació, l'octubre de 1980 el futbol femení es federà dins de la Federació Espanyola de Futbol[3] i el desembre del mateix any la Federació Catalana de Futbol creà el Comitè de futbol femení. D'aquesta forma, es permeté que es disputessin les primeres competicions oficials, com la Lliga catalana i la Copa Generalitat. Alhora, també van néixer nous clubs federats que augmentà el nombre de participants i futbolistes. La primera Lliga catalana se celebrà la temporada 1980-81, del 15 de febrer fins al 24 de maig de 1981.[4] Hi participaren dotze equips: Penya Femenina Barcelonista, Reial Club Deportiu Espanyol, l'Atlètic Gramenet, UD Tarraco, AV Granollers, CF Viladecavalls, PFB Horta, FF Ciutat Comtal, Viviendas del Congreso, Futbol Femení Catalunya, Centre d'Esports Sabadell i CF Sant Adrià. El FF Catalunya es proclamà primer campió de la competició.[1]

Des del 1983, els dos primers classificats tenien dret a participar a la fase final del Campionat d'Espanya. Amb la instauració de la Lliga espanyola la temporada 1988-89,[5] les competicions catalanes foren disputades per clubs de categoria inferior i quedaren relegades a un segon pla.

Historial

Edició Temp. Campió Subcampió Ref.
I 1980-81 FF Catalunya (1) [6]
II 1981-82 FF Catalunya (2) PFB Horta [7][8]
III 1982-83 PB Barcilona Deco Parquet (1) [4]
IV 1983-84 PB Barcilona Deco Parquet (2) [4]
V 1984-85 PB Barcilona Deco Parquet (3) FF Vallès Occidental [1]
VI 1985-86 PB Barcilona Deco Parquet (4) FF Vallès Occidental [9]
VII 1986-87 FF Vallès Occidental (1) PB Barcilona Deco Parquet [10][11]
VIII 1987-88 FF Vallès Occidental (2) RCD Espanyol [12][11]
IX 1988-89 FF Athenas (1) FF Torroella [13]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Tomás Belenguer, 2021, p. 85-93.
  2. ↑ Tomás Belenguer, 2021, p. 75-83.
  3. ↑ «Introducció històrica del futbol femení». FC Barcelona. [Consulta: 15 desembre 2023].
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 Tomás Belenguer, 2021, p. 85-94.
  5. ↑ López Recasens, Xavier. «La Liga habló catalán» (en castellà). Mundo Deportivo, 03-05-1989. [Consulta: 7 setembre 2023].
  6. ↑ «futbol». Enciclopèdia de l'esport català. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  7. ↑ «Balance del futbol femenino» (en castellà). Mundo Deportivo p. 21, 03-06-1982. [Consulta: 26 agost 2024].
  8. ↑ «El futbol femenino entregó sus trofeos» (en castellà). Mundo Deportivo, 09-06-1982. [Consulta: 15 desembre 2023].
  9. ↑ «Carpetazo a la Liga» (en castellà). Mundo Deportivo p. 33, 17-04-1986. [Consulta: 15 desembre 2023].
  10. ↑ López Recasens, Xavier. «Valles Occidental: las campeonas buscan "sponsor"». Mundo Deportivo p. 20, 26-05-1987. [Consulta: 15 desembre 2023].
  11. ↑ 11,0 11,1 Tomás Belenguer, 2021, p. 95-97.
  12. ↑ López Recasens, Xavier. «El Valles Occidental, campeón de Liga» (en castellà). Mundo Deportivo, 03-03-1988. [Consulta: 15 desembre 2023].
  13. ↑ Pujol, Xavier. «El Athenas ganó la Copa Federación» (en castellà). Mundo Deportivo p. 30, 24-06-1989. [Consulta: 27 març 2024].

Bibliografia

  • Tomás Belenguer, Manuel. Barça femení : història des dels orígens fins al triplet. Barcelona: Editorial Base, 2021. ISBN 9788419007001. 
Kembali kehalaman sebelumnya