Llengües totozoques

Llengües totozoques

Tipus	família lingüística
Distribució geogràfica	Àrea lingüística mesoamericana
Subdivisions
Totonaca-tepehua Mixe-zoque
Distribució geogràfica

Les llengües totozoques constitueixen una proposta recent de família lingüística que conjuminaria les subfamílies totonaco-tepehua i mixe-zoque ben establertes des de fa temps, i entre les quals s'ha sospitat des de fa temps que podria existir un parentiu demostrable.

Les llengües totonaco-tepehua i les llengües mixezoque tenen un cert nombre de similituds lèxiques, reconegudes des de fa temps, encara que alguns autors consideraven que s'haurien hagut de possiblement a préstecs lèxics.^[1] No obstant això, recentment sobre la base d'una llista de gairebé 200 cognats putatius han pogut establir-se correspondències fonètiques regulars i sistemàtiques,^[2] la qual cosa és indicativa d'un parentiu genuí. Les estimacions numèriques procedents del projecte de comparació sistemàtica ASJP Arxivat 2014-01-27 a Wayback Machine., mostren que la similitud lèxica entre totonaca i mixezoque és similar a l'existent entre llengües indoeuropees pertanyents a diferents branques, per la qual cosa l'antiguitat de la família podria ser similar a la de les llengües indoeuropees, uns 70 segles.^[3]

Pel proto-totozoque s'ha reconstruït provisionalment el sistema de consonants simples i les vocals. Les consonants s'assemblen al sistema reconstruït pel proto-totonaco mentre que el sistema vocàlic no difereix granment del proto-mixezoque, amb el qual la principal diferència són les vocals glotalitzades del totonaca. A més s'ha proposat una sèrie paral·lela de vocals laringalitzades que no semblen haver deixat traces en proto-mixezoque. L'inventari de vocals reconstruït pel proto-totozoque (pTZ) inclou set timbres diferents, els quals poden aparèixer com vocals llargues, laringalitzades i llargues laringalitzades:

	Anteriors		Centrals		Posteriors
	laring.	normal	laring.	normal	laring.	normal
Tancades	*i' (ḭ)	*i	*i' (ḭ)	*i	*u' (ṵ)	*u
Mitjanes	*e'	*e	*ə'	*ə	*o'	*o
Obertes			*a' (a̰)	*a	*ɔ'	*ɔ

Aquestes vocals es redueixen a un sistema de tres timbres en proto-totonaca (conservant-se la quantitat vocàlica i la glotalització), mentre que pel proto-mixezoque (pMZ) l'evolució seria diferent i es perdria la glotalització i es neutralitzarien les oposicions**ɨ~**ə i **ɔ~**o.

pTZ	pT	pMZ
**i	*i	*i
**ɨ	*i	*ə
**u	*u	*u
**e	*i	*e
**ə	*a	*ə
**a	*a	*a
**ɔ	*a	*o

L'inventari consonàntic del protototozoque no és idèntic ni al protototonaca ni al protozoque, encara que el primer sembla una mica més conservador:

		Labial	Alveolar		Palatal	Velar	Uvular	Glotal
			central	Lateral
Oclusives	simple	*p	*t			*k	*q	*ʔ
	palat.		*ty			*ky
Africades			*¢	*ƛ	*č
Fricatives			*s	*ɬ	*š	*x		*h
Aproximant		*w		*l	*y
Nasals	simple	*m	*n
	palat.		*ny

Els signes /¢, ƛ, č, š, i, ^y/ procedeixen de l'alfabet fonètic americanista i són els equivalents de l'AFI /ʦ, t͡ɬ, ʧ, ʃ, j, ʲ/. Les correspondències trobades són:

pTZ pT pMZ **p *p *p **t *t *t **ty *č *t **ky *k *k **k *q *k **q *q *ʔ **ʔ *∅ *ʔ

pTZ pT pMZ **m *m *m **n *n *n **ny *l *n **¢ *¢ *¢ **s *s *s **č *č *¢ **š *š *s

pTZ pT pMZ **x *x *h **h *∅, #*h *h **w *w *w **y *t *y **l *l *y **ƛ *ƛ *y **ɬ *ɬ *y

Dos dels fonemes del proto-totozoque són més dubtosos, ja que apareixen només en un grapat de cognats es tracta dels fonemes /**ty, **ny/ encara que la velar palatalitzada /**ky/ està sòlidament testimoniada (encara que el seu valor fonètic podria diferir lleugerament del reconstruït). El proto-mixezoque es caracteritza per una pèrdua de les consonants laterals i de les guturals (dorsals posteriors), i a més una neutralització de la distinció entre alveolars i palato-alveolars. D'altra banda el proto-totonaca presenta algunes elisions com les que afecten /**ʔ, **y/

Comparació lèxica

La següent llista reprodueix alguns dels cognats proposats entre el proto-mixezoque i el proto-totonaca:

GLOSSA	PROTO- TOTONACO	PROTO- MIXEZOQUE	PROTO- TOTOZOQUE
'aquest'	*(i)š-la'	*yəʔ	**ləʔ
'agitar'	*lik(š)-	*yəʔk	**lɨʔky
'xuclar'	*squ'li'	*koʔy	**sko'ʔl
'brases'	*hal(á'n) 'brasas'	*huʔy(i) 'carbón'	**Haʔl~ **Huʔl
'gran'	*ƛank- 'gran, més'	*ye:ʔk 'créixer'	**ƛahʔnk~ **ƛehʔnk
'tall, planta'	*ma'ƛ 'bambú'	*məhy 'pasto alto'	**məƛ
	*ƛax 'guanyar'	*yoh 'deure, pagar'	**ƛɔx
'terra' (?)	*pu:ƛ 'fang'	*poʔyo 'arena'	**po:ʔƛ
'madurar'	*ča:	*¢a:mʔ	**ča:m

La comparació lèxica dels numerals del proto-totonaca-tepehua i el proto-mixezoque mostra algunes similituds addicionals:^[4]

GLOSSA	proto- mixe- zoque	proto- totonaca- tepehua
1	*tu(m)-	*-tum
2	*wis-	*-tʔu-
3	*tuku-	*-tʔútu(n)
4	*mak.tas-	*-táati
5	*moʔos-	*-ki¢is
6	*tuhtu-	*-čaašan
7	*wis.tuhtu-	*-tuhún
8	*tuku.tuhtu-	*-¢ayán
9	*mak.tas.tuhtu-	*-naháa¢a
10	*mahk-	*-káawi

Vegeu també

• Macromaia

Referències

1. ↑ Kaufman & Justeson, 2008
2. ↑ Cecil H. Brown, David Beck, Grzegorz Kondrak, James K. Watters & Søren Wichmann
3. ↑ Søren Wichmann, 2008, Annexes
4. ↑ Numerals in Mesoamerican languages (Rosenfelder's Metaverse)

Bibliografia

• Brown, Cecil H., David Beck, Grzegorz Kondrak, James K. Watters y Søren Wichmann (en prensa): "Totozoquean", International Journal of American Linguistics.
• Brown, Cecil H., David Beck, Grzegorz Kondrak, James K. Watters y Søren Wichmann: "Linking proto-Totonacan and proto-Mixe-Zoquean"
• Wichmann, Søren (2008): "Neolithic Linguistics" Arxivat 2009-06-02 a Wayback Machine., 2008.