Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Lleó Focas el Vell

Plantilla:Infotaula personaLleó Focas el Vell
Imatge
Il·lustració de l'Escilitzes de Madrid que mostra com treuen els ulls a Lleó Focas el Vell després que fracassés la seva rebel·lió contra Romà Lecapè Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle IX Modifica el valor a Wikidata
Tema de Capadòcia Modifica el valor a Wikidata
Mortsegle X Modifica el valor a Wikidata
Constantinoble (Turquia) Modifica el valor a Wikidata
Domèstic de les escoles
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia ortodoxa Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómilitar Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
LleialtatImperi Romà d'Orient Modifica el valor a Wikidata
ConflicteGuerres arabo-romanes
guerres romano-búlgares Modifica el valor a Wikidata
Família
PareNicèfor Focas el Vell Modifica el valor a Wikidata
GermansBardes Focas el Vell Modifica el valor a Wikidata

Lleó Focas en grec medieval Λέων Φωκᾶς, va ser un general de l'Imperi Romà d'Orient i Domèstic de les escoles a l'inici del segle x. Formava part de la família Focas.

Lleó Focas era fill de Nicèfor Focas el Vell, un eminent militar a les ordres de l'emperador Basili I el Macedoni. El 917, un gran exèrcit romà comandat per Lleó Focas va envair Bulgària, mentre que una flota romana comandada per Romà Lecapè es dirigia als ports búlgars del Mar Negre. Durant la seva marxa cap a Messèmbria (Nessèbar), on se'ls unirien els reforços que portava l'armada, els homes de Focas es van aturar per descansar a la vora del riu Aspropòtam, a la rodalia d'Anquíal (Pomorie). Conegut això per Simeó, va atacar els soldats bizantins quan estaven descansant, i va destrossar completament els exèrcits imperials a la batalla de l'Aqueloos quan es va enfrontar a l'exèrcit de Simeó I el Gran.[1]

Com a resultat d'això, Simeó va poder comptar amb el suport dels líders petxenegs i va iniciar una gran ofensiva contra les possessions romanes a Europa. Mentrestant, els búlgars es van llançar en persecució del que quedava de l'exèrcit romà, que s'havia agrupat sota Lleó Focas a la població de Katasyrtai, al costat de Constantinoble.[2] Allà, els búlgars van derrotar novament als romans d'Orient en la batalla de Katasyrtai, la qual cosa deixava lliure el camí a Constantinoble[2] però una sèrie d'atacs serbis des de l'oest, va obligar les forces de Simeó a replegar-se, fet que va permetre als romans d'Orient de guanyar un temps preciós per organitzar les seves defenses.[3]

Llavors va conspirar per derrocar del tron el jove emperador Constantí VII, però va ser derrotat per l'almirall Romà Lecapè, que primer es va convertir en tutor, i més endavant tarde en sogre de l'emperador Constantí. Quan Lecapè va prendre el control de l'imperi, Lleó Focas va dirigir una nova rebel·lió que també va fracassar, va ser capturat i li van treure els ulls.[4]

Referències

  1. Gillespie, Alexander. The Causes of War (en anglès). Bloomsbury Publishing, 2013, p. 101. ISBN 9781782252085. 
  2. 2,0 2,1 Garland, Lynda. Byzantine Empresses: Women and Power in Byzantium AD 527-1204 (en anglès). Routledge, 2002, p. 122. ISBN 9780203024812. 
  3. Иван, Божилов; Гюзелев, Васил. Анубис. История на средновековна България VII–XIV век (en búlgar), 1999, p. 256. ISBN 954-426-204-0. 
  4. Kajdan, Aleksandr P. The Oxford Dictionary of Byzantium. Nova York; Oxford: Oxford University Press, 1991, p. 1666. ISBN 9780195046526. 
Kembali kehalaman sebelumnya