Linux Mint

Linux Mint

Família de SO	GNU/Linux
Basat en	Ubuntu, Debian i Kubuntu
Versió inicial	27 agost 2006
Versió estable	19.1 (Tessa) / 25 desembre 2018; fa 5 anys (2018-12-25)
Llicència	GNU General Public License
Epònim	Linux i mmenta
Característiques tècniques
Plataforma	x86_64, x86 i IA-32
Tipus de nucli	monolític (Linux)
Espai d'usuari	Coreutils
IGU	Cinnamon, Xfce i MATE
Mètode d'actualització	APT
Gestor de paquets	dpkg, APT
Més informació
Lloc web	linuxmint.com (anglès)
Blog	Blog oficial
Stack Exchange	Etiqueta
Seguiment d'errors	Seguiment d'errors
Id. DistroWatch	mint
Id. Subreddit	linuxmint
Guia d'usuari	Guia d'usuari

Linux Mint és una distribució del sistema operatiu GNU/Linux basada en Ubuntu (des del 7 de setembre de 2010 també té una edició basada en Debian).^[1]

L'objectiu principal d'aquesta distribució és facilitar als usuaris que volen utilitzar formats privatius en la seva vida diària. Per això, incorpora un seguint de paquets privatius, prioritzant així el "confort" de l'usuari, respecte a la llibertat de programari.

Linux Mint manté un inventari actualitzat, un sistema operatiu estable per a l'usuari mitjà, amb un fort èmfasi en la usabilitat i facilitat d'instal·lació. És reconegut per ser fàcil d'usar, especialment per als usuaris sense experiència prèvia en Linux.

Linux Mint es compon de molts paquets de programari, dels quals es distribueixen la major part sota una llicència de programari lliure. La principal llicència utilitzada és la GNU General Public License (GNU GPL) que, juntament amb la GNU Lesser General Public License (GNU LGPL), declara explícitament que els usuaris tenen llibertat per executar, copiar, distribuir, estudiar, canviar, desenvolupar i millorar el programari. Linux Mint és finançada per la seva comunitat d'usuaris. Els usuaris individuals i empreses que utilitzen el sistema operatiu poden actuar com a donants,^[2] patrocinadors^[3] i socis^[4] de la distribució. El suport financer de la comunitat i la publicitat en el lloc web ajuda a mantenir Linx Mint lliure i oberta.

La branca inestable de Linux Mint és anomenada Romeo. No està activada per defecte en els llançaments de la distribució. Els usuaris que desitgin aconseguir les característiques "més avançades" i desitgin ajudar a la distribució provant els nous paquets, poden afegir la branca Romeo a les seves fonts d'APT. Romeo no és un branca en si mateixa i no substitueix als altres dipòsits.

Els nous paquets són llançats primer en Romeo, on són provats pels desenvolupadors i pels qui usen Romeo. Després que un paquet és definit com suficientment estable, és portat a l'últim llançament estable.

La idea de Romeo i el seu procés d'actualització és presa des de la distribució Debian, on els paquets són primer llançats a la branca "Inestable" i després a la branca "de Prova". Romeo és equivalent de la branca "Inestable" en Linux Mint (encara que requereix un llançament estable per ser suportada i no pot funcionar per si sola), l'últim llançament estable de Linux Mint és l'equivalent a la branca "de Prova", perquè encara que és estable aconsegueix la seva actualització des de Romeo. Depenent de les seves dependències a un determinat paquet, pot també ser provat en Romeo per ser inclòs en el proper llançament estable.

Linux Mint ve amb el seu propi joc d'aplicacions (Mint tools) amb l'objectiu de fer més senzilla l'experiència de l'usuari.

Programa dissenyat especialment per Linux Mint, el qual ha estat desenvolupat com a resultat de la inseguretat darrere dels paquets d'Ubuntu, i especialment per la falta d'educació tecnològica dels usuaris novells els qui actualitzen de forma no-educada. MintUpdate assigna a cada actualització un nivell de seguretat (que va d'1 a 5), basat en l'estabilitat i necessitat de l'actualització, segons el criteri dels desenvolupadors capdavanters. Aquesta eina està inclosa per primera vegada en l'edició Linux Mint 4.0 Daryna

Una eina que serveix per descarregar programes des dels catàlegs d'arxius .mint que estan allotjats al Portal de Programari de Linux Mint. Un arxiu .mint no conté el programa, però si conté tota la seva informació i recursos des dels quals serà descarregat.

Una eina que serveix per a la configuració de l'escriptori. MintDesktop ha rebut una millora significativa en Linux Mint 4.0.

Un centre de control personalizable, que facilita la configuració del sistema.

Un assistent personalizable que apareix durant el primer accés (login) de l'usuari, guiant-li per diverses preguntes per personalitzar la base de Mint d'acord amb el nivell de coneixement de l'usuari i la seva comoditat amb diversos components de Linux.

Un client FTP, integrat al menú contextual de Nautilus, amb la finalitat de facilitar la compartició d'arxius de forma senzilla i ràpida. Bàsicament, l'arxiu és allotjat en un servidor FTP, amb capacitat limitada a 1 Gigaoctet per usuari (ampliable si compres el servei de Mint-space). Per compartir l'arxiu n'hi ha prou amb posicionar-se sobre ell, clic dret i tries l'opció "upload", després apareixerà una finestra des de la qual tries el perfil "Default" i clic en el botó de "upload". Finalment esperes al fet que l'arxiu sigui pujat. Quan s'hagi completat l'allotjament, en la part inferior de la finestra de mintupload apareixerà l'enllaç de descàrrega de l'arxiu.

És un menú escrit en python que permet plena personalització de textos, icones i colors. Manté un aspecte similar al menú de openSUSE 10.3

És un programa que facilita el respatller i posterior restauració tant d'arxius d'usuari com de programari del sistema.

És un programa que permet restringir l'accés a certes pàgines d'internet definides per l'usuari.

• 
  Mintupdate, L'administrador d'actualitzacions de Linux Mint.
• 
  Mintinstall, Instal·lació de programari amb un sol clic
• 
  MintDesktop, Configura fàcilment l'aspecte del Gnome
• 
  MintAssistant, Configura el funcionament del vostre Linux Mint
• 
  MintMenu, La barra de menú al Linux Mint.
• 
  MintUpload, La forma més senzilla de compartir els vostres arxius
• 
  MintBackup, Programari de còpia de seguretat del sistema
• 
  MintNanny, Programari de bloqueig de dominis

Darrerament es llencen dues edicions de Linux Mint per any, generalment un mes després de cada nova versió d'Ubuntu. Apareixen primer les versions principals, Cinnamon i MATE, i poc després les Xfce i KDE.

El suport a cada versió venç al mateix temps que el de l'edició d'Ubuntu de la qual deriva. Ubuntu suporta les versions LTS durant cinc anys, les altres es suportaven durant 18 mesos (fins a la 12.10) i actualment durant 9. Per tant les versions LTS (la 13, i la futura 17) són suportades durant cinc anys, mentre que les versions intermèdies, a partir de la 15, tenen menys de nou mesos de suport.

• Nota: Cada llançament de Linux Mint, porta associat un nom, el que comença amb la lletra que li correspon al nombre de versió, per exemple Linux Mint 1.0 es va anomenar 'Ada', la versió 2.0 'Barbara' i així successivament segons l'ordre alfabètic.

 Date '12/12/2024' not within range as specified by command Period.

Antigament les edicions KDE, XFCE, LXDE i FluxBox eren anomenades edicions comunitàries, però això va canviar el 2010 després del llançament de la primera edició Oficial de Linux Mint KDE. Ara totes les versions són considerades oficials.

• 
  Linux Mint 3.0 XFCE Edició Comunitària corrent XFCE i Compiz Fusion.
• 
  Menú KDE en Linux Mint 4.0 Daryna

Cadascuna de les edicions alternatives de Linux Mint, compta amb un mantenidor, que s'encarrega de prendre els objectius de cada llançament específic, i també de seleccionar el programari que s'inclourà en la propera versió.

Actualment els mantenidors són:

• Jamie Boo Birse Mantenidor edició KDE
• Merlwiz79 Mantenidor edició XFCE
• Kendall Weaver Mantenidor edicions LXDE i FluxBox
• Clement Lefebvre Líder de projecte i mantenidor d'altres edicions

Linux Mint està basada i usa els repositoris de programari que són usats en la distribució GNU/Linux Ubuntu, i també certs repositoris propis i de tercers.

Per exemple, el llançament 2.2 ("Bianca") utilitza els paquets d'Ubuntu "Edgy Eft" (6.10). La majoria dels paquets són iguals en ambdues distribucions i els dos sistemes es comporten gairebé idènticament.

Les majors diferències estan en l'escriptori. Linux Mint viu amb aplicacions fetes per a la llar, les quals estan dissenyades per realçar l'experiència de l'usuari. Una mostra d'això és mintDesktop, que permet una major configuració de GNOME i una recerca automàtica de grups de treball Windows i entorns de xarxa. MintWifi fa més fàcil la configuració de les targetes wireless que no tenen connexió a Internet. MintMenu proveeix una nova forma d'usar l'escriptori GNOME, i MintBackup disposa una manera senzilla de realitzar còpies de seguretat.

Alguns pocs canvis en el sistema fan a Linux Mint (també anomenat "Ubuntu millor que Ubuntu") una miqueta més ràpid que Ubuntu. Per exemple, el suport per IPv6 està deshabilitat en Linux Mint. Els codecs multimèdia estan instal·lats per defecte en Linux Mint. El conjunt d'aplicacions per defecte és diferent entre les dues distribucions i la versió d'alguns programes és més actual, a causa que les versions de Linux Mint surten més tard (com l'Amarok, KDE, Koffice, OpenOffice.org). Així mateix, Ubuntu suporta les arquitectures PPC i x64, mentre Linux Mint només suporta, en forma estable, a l'arquitectura x86; i recentment a la versió de 64 bits.^[20] Ubuntu proveeix una instal·lació per a servidors (Ubuntu Server) i una altra basada en text (Alternate),^[21] aquestes no existeixen en Linux Mint.

El 7 de setembre de 2010 va ser anunciada la Linux Mint Debian Edition (LMDE).^[22] L'objectiu d'aquesta edició és estar el més a prop possible de l'edició principal (Gnome), però amb una base Debian en lloc d'Ubuntu. Disponible en versins de 32 i 64 bits.^[23][24]

El finançament d'aquesta distribució consta de tres parts:

• Patrocini: ja siguin de particulars, empreses, llocs web, ONG, entre d'altres; a la qual cosa s'ofereix publicitat a la pàgina oficial de Linux Mint
• Donacions: realitzades per la comunitat, les quals van en directe suport a la distribució, i que la seva compte pública és mostrada en el lloc web oficial
• Associacions: Linux Mint s'afilia a una empresa, la qual presta un servei o ven un producte relacionat amb Linux Mint, i a canvi rep diners

Com a mínim es recomanen 512MB de memòria RAM per executar el LiveCD, encara que ja instal·lat correrà bé amb 256MB. L'espai necessari per a la instal·lació en el disc dur és de 2,5 GB, que estan comprimides en un CD de 700MB. En el cas d'utilitzar l'instal·lador per a Windows mint4win - Que està disponible a partir de la versió 6.0, i està basat en Wubi -, es recomana com a mínim 256MB de memòria RAM.

• GNU/Linux
• Ubuntu

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Linux Mint

• Linux Mint - Lloc web oficial
• Linux Mint a Launchpad (anglès)
• Comunitat en espanyol de Linux Mint (castellà)
• Comunitat Hispana Oficial de Linux Mint (castellà)