Limfòcit Th17Els limfòcits Th17 (limfòcits T col·laboradors 17) són un subconjunt de limfòcits T col·laboradors descoberts el 2007 que produeixen interleucina 17 (IL-17). Són considerats a nivell de desenvolupament diferents dels limfòcits Th1 i Th2, i es creu que quantitats excessives del limfòcit juguen algun paper en les malalties autoimmunes[1][2] com ara l'esclerosi múltiple (anteriorment es creia que era causada pels limfòcits Th1), la psoriasi, la uveïtis autoimmune, la diabetis juvenil, l'artritis reumatoide i la malaltia de Crohn. Més específicament, es creu que estan implicades en els processos inflamatoris i de dany tissular en aquestes malalties.[3] Els limfòcits Th17 poden causar greus malalties autoimmunes. Tanmateix, duen a terme una tasca molt important en la immunitat als microbis a les barreres epitelial i mucosa. Produeixen citocines (com la interleucina 22) que estimulen les cèl·lules epitelials per produir proteïnes antimicrobianes per desfer-se de certs tipus de microbis (com ara Candida i Staphylococcus). Així, una manca severa de limfòcits Th17 pot fer augmentar la susceptibilitat a infeccions oportunistes. DiferenciacióEncara no queda del tot clar exactament quines citocines contribueixen a la formació de Th17, però s'han implicat en humans i ratolins el factor de creixement transformant beta (TGF-β), la interleucina 6 (IL-6), la interleucina 21 (IL-21) i la interleucina 23 (IL-23).[4][5] Recentment s'ha qüestionat, tanmateix, que TGF-β jugui algun paper en humans, i s'assumeix que la interleucina 1β podria tenir-hi algun rol. Altres proteïnes implicades en la diferenciació són el transductor de senyal i activador de la transcripció 3 (STAT3) i els receptors orfes relacionats amb l'àcid retinoic alfa (RORα) i gamma (RORγ).[4] Algunes citocines efectores associades a aquests limfòcits són les interleucines IL-17, IL-21 i IL-22.[6] L'activació de precursors de limfòcits T col·laboradors en presència de TGF-β i IL-6 es pensa que condueix la diferenciació de limfòcits Th17 en ratolí. A banda de les citocines, no està clar si altres elements de l'activació inicial de Th17 difereixen dels que es coneixen per a altres limfòcits T col·laboradors. S'ha suggerit que IL-23 estaria relacionat amb l'expansió de poblacions establertes de Th17, però aquesta citocina per sí sola no pot induir la diferenciació de precursors de limfòcits T naïf en aquest tipus cel·lular.[7] S'ha mostrat que IL-21, una citocina produïda per Th17, inicia una ruta alternativa per la mateixa activació de poblacions de Th17.[8] En humans, una combinació de TGF-β, IL-1β i IL-23 indueix la diferenciació de Th17 a partir de limfòcits T naïf.[5] Tant l'interferó gamma (IFNγ) com l'IL-4, els principals estimuladors de la diferenciació de Th1 i Th2 respectivament, s'ha mostrat que inhibeixen la diferenciació de Th17. FuncionsEn una caracterització inicial, els limfòcits Th17 es van relacionar àmpliament amb malalties autoimmunes, i es va observar com Th17 autoespecífiques resultaven altament patològiques. Alguns estudis han demostrat una inducció preferent de IL-17 en casos d'infecció amb diverses espècies de bacteris i fongs, suggerint un paper més natural de Th17. Els limfòcits Th17 produeixen fonamentalment dos membres principals de la família IL-17, IL-17A i IL-17F, que estan involucrats en el reclutament, activació i migració de neutròfils. Aquestes cèl·lules també secreten IL-21 i IL-22. Recentment s'ha observat que cèl·lules Th17 polaritzades mitjancen la regressió de tumors establerts en ratolins.[9][10] Actualment existeix un debat sobre si la naturalesa altament inflamatòria dels limfòcits Th17 és suficient com per causar o contribuir a la carcinogènesi.[11] Referències
Enllaços externsHi ha alguns protocols d'accés lliure per a l'estudi de limfòcits Th17 a Nature Protocols:
|