Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Les Amants du Pont-Neuf

Infotaula de pel·lículaLes Amants du Pont-Neuf
Fitxa
DireccióLeos Carax Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióChristian Fechner Modifica el valor a Wikidata
GuióLeos Carax Modifica el valor a Wikidata
MúsicaArvo Pärt Modifica el valor a Wikidata
FotografiaJean-Yves Escoffier Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeNelly Quettier Modifica el valor a Wikidata
ProductoraGaumont Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorMiramax Films Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenFrança Modifica el valor a Wikidata
Estrena16 octubre 1991 Modifica el valor a Wikidata
Durada125 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalfrancès Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí 
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema romàntic i drama Modifica el valor a Wikidata
Temaprecariat, sensellarisme, drogoaddicció, artista i amor romàntic Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióParís Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

IMDB: tt0101318 FilmAffinity: 543974 Allocine: 7114 Rottentomatoes: m/lovers_on_the_bridge Letterboxd: the-lovers-on-the-bridge Allmovie: v144459 TCM: 443498 TV.com: movies/the-lovers-on-the-bridge TMDB.org: 2767 Modifica el valor a Wikidata
Els personatges es troben en el pont Nou.

Les Amants du Pont-Neuf és una pel·lícula francesa de Leos Carax estrenada l'any 1991. Ha estat doblada al català.[1]

Argument

Alex (Denis Lavant) viu a París, a prop del pont Nou, a prop de Hans (Klaus Michael Grüber), el seu vell company qui l'ajuda a trobar el son. La seva vida « tranquil·la » és pertorbada per l'arribada de Michèle (Juliette Binoche). Michèle perd la vista, i Alex descobreix l'amor. Junts, viuen, riuen, beuen, ballen al ritme de les orquestres parisenques i sota les llums de les commemoracions del bicentenari de la Revolució francesa.[2]

Repartiment

  • Juliette Binoche: Michèle Stalens
  • Denis Lavant: Alex
  • Klaus Michael Grüber: Hans
  • Marie Trintignant: la veu
  • Jean-Louis Airola: l'enganxador de cartells
  • Paulette i Roger Berthonnier: els mariners
  • Daniel Buain: l'amic vagabund
  • Georges Castorp: l'adormit
  • Marc Desclozeaux, Pierre Pessemesse, Mestre Bitoun i Johnny Aladama: els adormits
  • Chrichan Larson: Julien
  • Marc Maurette: el jutge
  • Albert Prévost: el comissari
  • Édith Scob i Georges Apperighis: la parella en el cotxe
  • Marion Stalens: Marion
  • Michel Vandestien: el bomber

Premis i nominacions

Premis
  • 1992: Premi European Film a la millor actriu per Juliette Binoche
  • 1992: Premi European Film a la millor imatge per Jean-Yves Escoffier
  • 1992: Premi European Film al millor muntatge per Nelly Quettier
  • 1994: Sant Jordi a la millor actriu estrangera per Juliette Binoche
Nominacions
  • 1992: Nominació al César a la millor actriu per Juliette Binoche
  • 1992: Nominació al Cèsar als millors decorats per Michel Vandestien
  • 1993: Nominació al BAFTA al millor film no anglòfon
  • 2000: Nominació al Premi Chicago Film Critics Association (CFCA) al millor film en llengua estrangera

Al voltant de la pel·lícula

El rodatge del film coneix múltiples accidents: l'actor principal (Denis Lavant) es fereix el polze reparant una sivella de sabata suposant la parada del rodatge durant un mes (només es rodaran les escenes estàtiques, Leos Carax, el director, supera els retards i el pressupost, una decoració del pont ha de ser construïda a Lançargues[3] prop de Montpeller, etc. Tanmateix, després d'haver rebut el finançament de tres productors successius, l'aportació final de Christian Fechner permet al film de sortir l'octubre 1991. Rep una acollida crítica moderada, a la vegada enaltida per la premsa dita «seriosa» i rebaixada per la premsa «gran públic». El periodista Marc Esposito escriu un article en què reprotxa al director el seu sadisme amb Juliette Binoche, que havia compartit la seva vida alguns anys abans.[4]

Referències

  1. «Les Amants du Pont-Neuf». esadir.cat.
  2. «Les Amants du Pont-Neuf». The New York Times.
  3. Jean-Baptiste Viaud, Site Arte, L'envers du décor
  4. Marjorie Lenhardt, Site Psychologies, Juliette Binoche en images
Kembali kehalaman sebelumnya