Leo Lionni

Leo Lionni

Biografia
Naixement	5 maig 1910 Amsterdam (Països Baixos)
Mort	11 octubre 1999 (89 anys) Radda in Chianti (Itàlia)
Causa de mort	malaltia de Parkinson
Residència	Radda in Chianti
Activitat
Camp de treball	Literatura i il·lustració
Lloc de treball	Nova York
Ocupació	escriptor, pintor, escriptor de literatura infantil, il·lustrador, dissenyador gràfic, dissenyador
Activitat	1959 - 1999
Ocupador	Black Mountain College
Premis
Premis:[1] Lewis Carroll Shelf Award (1962) Premi Alemany de Literatura infantil, per Neda-que-neda (1965) Poma d'Or de la Biennal d'Il·lustracions de Bratislava per Frederick (1965) Caldecott Honor (quatre cops) Inch by inch (1961) Swimmy (cat. Neda-que-neda) (1964) Frederick (1968) Alexander and the Wind-up Mouse (1970) Medalla d'Or de l'Institut Nord-americà d'Arts Gràfiques (1984)

Leo Lionni (Amsterdam, 5 de maig de 1910 - Radda in Chianti, Toscana, 11 d'octubre de 1999)^[2] va ser un important dissenyador gràfic, pintor i il·lustrador i de llibres infantils.

Va néixer a Amsterdam, fill d'un modest polidor de diamants d'origen italià. Mentre va ser nen va rebre la influència del seu oncle Piet,^[3] un pintor amb un estil de vida bohèmia, que el va posar en contacte amb el món de l'art. A més, també la seva mare tenia formació artística com a cantant d'òpera. La seva vida va transcórrer per diversos llocs: el 1925 ell i la seva família van traslladar-se a Gènova, on després de dos anys a la Universitat de Zúric, va obtenir el doctorat en Economia Política.^[4] Tot i la seva carrera universitària, mai va abandonar la seva activitat paral·lela com a pintor i dissenyador. El 1939 va emigrar als Estats Units, on va treballar com a director d'art en diverses publicacions periòdiques. El 1945 va obtenir la nacionalitat estatunidenca. I el 1962 va tornar a Itàlia per iniciar de manera definitiva la seva vida com a artista independent.

Des de finals dels anys cinquanta va publicar diversos llibres infantils, en general de tècnica senzilla, com la taca de color o els collage d'aspecte relativament simple. En la primera tècnica sobresurt l'àlbum El petit blau i el petit groc, una història sense paraules que narra amb gran força i contundència el tema del racisme. Altres obres destacables són Frederick, Neda que Neda i El somni d'en Mateu, un àlbum per iniciar el públic infantil en l'educació estètica i en la interpretació de les formes i els colors. A través d'una història propera i plena de fantasia i amb unes il·lustracions descriptives de gran riquesa cromàtica, l'autor compartix amb els joves lectors les seves dues grans passions: l'art i la música.

L'experta en literatura infantil Ana Garralón ha escrit sobre ell: "En tots els seus llibres, Lionni crea petites i importants faules que alliçonen sobre la vida, però no per moralitzar, sinó per permetre al nen retrobar-se amb el seu propi món i oferir-li una alternativa segura".^[5]

L'any 1988 va publicar la seva autobiografia, Between Worlds: the autobiography of Leo Lionni.

• Pequeño Azul y Pequeño Amarillo (Little Blue and Little Yellow, 1959)
• Paso a paso (Inch by Inch, 1961)
• Frederick (Frederick, 1963)
• Nadarín (Swimmy, 1963)
• La casa más grande del mundo (The Biggest House in the World, 1968)
• Álex y el ratón de cuerda (Alexander and the Wind-up Mouse, 1969)
• Cornelio (Cornelius, 1983)
• El sueño de Matías (Matthews Dream, 1991)
• Una piedra extraodinaria (An Extraordinary Egg, 1994)
• Entre mundos. Una autobiografía (Between Worlds: The Autobiography of Leo Lionni, 1997)

També va il·lustrar contes escrits per altres autors, com el cas de Colores i Números, d'Antonio Rubio.

• Frederick (Kalandraka, 2005)
• Neda-que-neda (Kalandraka, 2007)
• El somni d'en Mateu (Kalandraka, 2013)
• El petit blau i el petit groc (Kalandraka, 2013)
• La casa més gran del món (Kalandraka, 2013)^[6][7]
• L'Àlex i el ratolí de corda (Kalandraka, 2019)
• Pam a pam (Kalandraka, 2018)
• En Cornèlius (Kalandraka, 2019)