|
Laura de Noves
 Laura de Noves (Avinyó, Valclusa, 1308 - Avinyó, 6 d'abril de 1348)[1] fou una dama provençal. És possible que fos el gran amor de Petrarca, que la immortalitzà en la seva obra.[2][3]  Filla d'Ermessenda de Réal i del cavaller Audibert de Noves, es va casar amb el marquès Hugo de Sade el 1325. Quan la va veure per primera vegada el cèlebre poeta, el 6 d'abril de 1327 (divendres de Passió) a l'església de Santa Clara d'Avinyó, en restà tan enamorat de la seva bellesa, que des de llavors Laura fou la inspiradora de la seva poesia. Rebut Petrarca a la mansió on ella vivia, amb el consentiment del seu espòs, ja que l'afalagaven els homenatges literaris dirigits a Laura, el poeta tractà de manifestar a la seva enamorada els desitjos culpables que li inspirava la seva bellesa, mes llavors Laura el refusà, acomiadant-lo de casa seva, sense deixar, però, de continuar sentint pel poeta un amor que de cap manera volia que fos impur.[2] Laura morí víctima de la pesta i fou sepultada a l'església dels frares menors franciscans d'Avinyó. Al Jardí de Luxemburg a París, hi ha una estàtua de Laura, d'Ottin. En assabentar-se Petrarca de la seva mort, escriví una breu oració fúnebre al manuscrit de Virgili, i es pot afirmar que tot el Canzionere del poeta està dedicat a Laura de Noves.[4] Referències
 A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Laura de Noves |
||||||||||||||||||||||||||||
