Lady Be Good

Lady Be Good

Fitxa
Direcció	Norman Z. McLeod
Protagonistes	Eleanor Powell Robert Young Ann Sothern John Carroll Berry Brothers (en) Virginia O'Brien Dan Dailey Doris Day Lionel Barrymore Phil Silvers Red Skelton Reginald Owen Rose Hobart Tom Conway
Director artístic	Cedric Gibons i John S. Detlie
Producció	Arthur Freed
Guió	Kay Van Riper, John McClain i Jack McGowan, a partir d'una història d'aquest
Música	George Gershwin
Fotografia	George J. Folsey i Oliver T. Marsh
Muntatge	Fredrick Y. Smith
Vestuari	Adrian
Productora	Metro-Goldwyn-Mayer
Distribuïdor	Metro-Goldwyn-Mayer i Netflix
Dades i xifres
País d'origen	Estats Units d'Amèrica
Estrena	1941
Durada	112 min
Idioma original	anglès
Color	en blanc i negre
Descripció
Gènere	musical / Comèdia
Lloc de la narració	Nova York

Lady Be Good^[1] és una pel·lícula musical estatunidenca dirigida per Norman Z. McLeod el 1941.

A Nova York, al jutjat, la cantant de revista Marilyn Marsh i la seva amiga Dixie Donegan declaren sobre les raons que han portat aquesta última a demanar el divorci: cambrera en un restaurant, havia conegut Eddie Crane, un compositor de cançons sense envergadura, a falta d'haver trobat el lletrista ideal. Però Dixie posseeix el do innat d'imaginar texts adequats. Formen llavors un duo d'èxit, es casen, i col·laboren amb l'editor Max Milton, l'arranjador 'Red' Willet o inclús el cantant popular Buddy Crawford. Però després d'alguns anys, embriagat per aquest èxit, Eddie es posa a freqüentar l'alta societat novaiorquesa i a abandonar la composició, així com la felicitat dels seus inicis. Dixie obté sense dificultats el divorci però aviat s'adonen que no poden passar un sense l'altre.

• Eleanor Powell: Marilyn Marsh
• Ann Sothern: Dixie Donegan
• Robert Young: Edward 'Eddie' Crane
• Lionel Barrymore: El jutge Murdock
• John Carroll: Buddy Crawford
• Red Skelton: Joe 'Red' Willet
• Virginia O'Brien: Lull
• Tom Conway: M. Blanton
• Dan Dailey: Bill 'Billy' Pattison
• Reginald Owen: Max Milton
• Rose Hobart: Mme Carter Wardley
• Phil Silvers: El mestre de cerimònies
• Connie Russell: La cantant
• James, Warren i Nyas Berry: Ells mateixos (The Berry Brothers)

I, entre els actors que no surten als crèdits:

• Doris Day: Una principiant

• 1941. Oscar a la millor cançó original per The Last Time I Saw Paris de Jerome Kern i Oscar Hammerstein II.