|
La tempesta calmada _-_James_Tissot_-_overall.jpg) La tempesta calmada o Calmant la tempesta és un dels miracles de Jesús, esmentat a Marc 4:35-41, Lluc 8:22-25 i Mateu 8:23-27. Aquest episodi és diferent al de Jesús camina sobre l'aigua en què també està implicat un vaixell al llac i sembla posterior en la narrativa. Segons els Evangelis, un vespre Jesús i els seus deixebles estaven creuant amb un vaixell el llac de Tiberíades (en l'evangeli esmentat com a Llac de Galilea) quan s'aixecà un temporal de vent tan fort que les onades s'aixecaven contra la barca i s'anava omplint. Jesús era a la popa, dormint amb el cap reclinat en un coixí, però els deixebles el varen despertar i li deien, "Mestre, no veieu que ens enfonsem?"[1] L'Evangeli de Marc narra així el final de la història:
L'autor Michael Keene comentava que el Mar de Galilea era conegut per les seves tempestes sobtades i ferotges i que els jueus eren gent de terra que estaven, generalment, incòmodes a la mar, de manera especial perquè creien que el mar era ple de criatures aterridores.[2] L'autor John Clowes comentava que amb la pregunta "per què teniu tanta por?" Jesús estava demanant als seus deixebles que exploressin a les seves pròpies consciències la causa i origen de tenir por, i així adonar-se que tota la por té les seves arrels en el pensament i l'afecte natural, a part d'afecte espiritual. I preguntant "té les seves arrels en el pensament i l'afecte natural, a part d'afecte espiritual i el pensament?" Jesús estava assenyalant evidentment un defecte als seus principis espirituals. Clowes a més comentava que amb aquella última pregunta Jesús estava instruint evidentment els seus deixebles, i a través d'ells totes les generacions futures de la humanitat, i així por és el resultat constant de la debilitat de principis celestials en la ment humana.[3] Referències A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La tempesta calmada
|
