La stravaganza Portada de l'edició de La stravaganza reimpresa a Amsterdam el 1725. | Títol original | Suonate da camera a trè, due violini e violone ò cembalo |
---|
Forma musical | Concert per a solista |
---|
Compositor | Antonio Vivaldi |
---|
Llengua original | contingut no lingüístic |
---|
Creació | 1712-1713 |
---|
Gènere | concert |
---|
Moviment | música barroca |
---|
Parts | 12 obres musicals |
---|
Catalogació | op. 4 |
---|
Durada | 2h. (uns 10' cada concert) |
---|
Format per | Violin concerto in B-flat major (RV 383a) (en) , Violin concerto in E minor (RV 279) (en) , Violin concerto in G major (RV 301) (en) , Violin concerto in A minor (RV 357) (en) , Violin concerto in A major (RV 347) (en) , Violin concerto in G minor (RV 316a) (en) , Violin concerto in C major (RV 185) (en) , Violin concerto in D minor (RV 249) (en) , Violin concerto in F major (RV 284) (en) , Violin concerto in C minor (RV 196) (en) , Violin concerto in D major (RV 204) (en) i Violin concerto in G major (RV 298) (en) |
---|
Opus | 4 |
---|
Instrumentació | violí, orquestra de corda i continuo group (en) |
---|
|
La stravaganza (L'extravagància) és el títol d'una col·lecció de dotze concerts composts pel compositor i músic barroc Antonio Vivaldi entre 1712 i 1713, els quals van ser publicats per primera vegada el 1716 per Estienne Roger a Amsterdam, com a opus 4, i estan dedicats a un noble venecià, Vettor Delfino,[1] mecenes del compositor, pertanyent a una de les famílies més antigues de la noblesa veneciana; Delfino havia sigut alumne de Vivaldi.[2] Així es llegeix en el text del document original:[3]
«
|
Concerti consacrati a Sua Eccellenza il Signor Vettor Delfino, nobile veneto, da Don Antonio Vivaldi, Musico di Violino, e Maestro de Concerti del Pio Ospitale della Pietà di Venetia.
|
»
|
Els concerts van ser escrits per a un sol violí, corda i amb baix continu. No obstant això, en alguns dels moviments intervé un instrument addicional com un segon violí i/o violoncel. Tal vegada el més extraordinari sobre els concerts de "La stravaganza" és la notable inventiva d'Antonio Vivaldi, dins d'un marc definit de forces instrumentals i harmòniques, creant un balanç que podria definir-se com a perfecte, entre la tècnica i la inventiva musical.[4]
Cadascun dels dotze concerts de La stravaganza dura al voltant de deu minuts.
Llista de concerts
La stravaganza es divideix en dotze concerts, els moviments dels quals amb els següents:
- La stravaganza, op.4, el Concert núm. 1 en si bemoll major, RV 383a:
- Allegro
- Largo i Cantabile
- Allegro
- La stravaganza, op.4, Concert No. 2 en mi menor, RV 279:
- Allegro
- Largo
- Allegro
- La stravaganza, op.4, el Concert núm. 3 en sol major, RV 301:
- Allegro
- Largo
- Allegro Assai
- La stravaganza, op.4, Concert núm. 4 en la menor RV, 357:
- Allegro
- Grave e sempre piano,
- Allegro
- La stravaganza, op.4, Concert núm. 5 en la major RV, 347:
- Allegro
- Largo
- Allegro (moderato)
- La stravaganza, op.4, Concert núm. 6 en sol menor, RV 316a:
- Allegro
- Largo
- Allegro
- La stravaganza, op.4, Concert núm. 7 en do major, RV 185:
- Largo
- Allegro (molto)
- Largo
- Allegro
- La stravaganza, op.4, Concert núm. 8 en re menor, RV 249:
- Allegro
- Adagio - presto – Adagio
- Allegro
- La stravaganza, op.4, Concert núm. 9 en fa major, RV 284:
- Allegro
- Largo
- Allegro
- La stravaganza, op.4, el Concert núm. 10 en do menor, RV 196:
- Spirituoso
- Adagio
- Allegro
- La stravaganza, op.4, el Concert núm. 11 en re major, RV 204:
- Allegro
- Largo
- Allegro assai
- La stravaganza, op.4, el Concert núm. 12 en sol major, RV 298:
- Spirituoso e non presto
- Largo
- Allegro
Enregistraments
Vivaldi: 'La stravaganza' (12 Violin Concerts, op. 4), Zino Vinnikov (Violin & Music Director), Soloists' Ensemble of the St. Petersburg Philharmonic Orchestra, setembre 2014.[5]
Referències
- ↑ Heller, Karl. Antonio Vivaldi: the red priest of Venice. Hal Leonard Corporation, 1997, p. 68. ISBN 978-1-57467-015-8.
- ↑ Michael Talbot, Vivaldi (London: J.M. Dent & Sons, Ltd, 1978), 71.
- ↑ En català: Els concerts consagrats a la seva Excel·lència el Senyor Vettor Delfino, noble venecià, per Don Antonio Vivaldi, Músic de violí, i mestre concertista del Pio Ospitale della Pietà de Venècia
- ↑ Heller, Karl (1997). Antonio Vivaldi: the red priest of Venice. Hal Leonard Corporation. p. 68. ISBN 978-1-57467-015-8.
- ↑ [enllaç sense format] http://www.cdbaby.com/cd/zinovinnikov18
Enllaços externs
|
---|
Biografia | | |
---|
Òperes | |
---|
Música sacra | |
---|
Obra instrumental |
- 12 trio sonates, op. 1 (1705)
- L'estro armonico, op. 3 (1711)
- La stravaganza, op. 4 (1714)
- Il cimento dell'armonia, op. 8 (1723)
- Concert per a mandolina, RV 425 (1725)
- La cetra, op. 9 (1727)
- 6 concerts per a flauta, op. 10 (1728)
- 6 concerts per a violí, op. 12 (1729)
- Grosso mogul, RV 208
- Concert per a llaüt, RV 93 (1730s)
|
---|
Cultura | |
---|
|
|
---|
- Dotze trio sonates, op. 1 (1705)
- Dotze sonates per a violí op. 2 (1709)
- L'estro armonico, op. 3 (1711)
- La stravaganza, op. 4 (1714)
- Sis sonates per a violí, op. 5 (1716)
- Sis concerts per a violí, op. 6 (1716–1721)
- Dotze concerts, op. 7 (1716–1717)
- Il cimento dell'armonia e dell'inventione, op. 8 (1723)
- Concert per a mandolina, RV 425 (1725)
- La cetra, op. 9 (1727)
- Sis concerts per a flauta, op. 10 (1728)
- Sis concerts, op. 11 (1729)
- Sis concerts per a violí, op. 12 (1729)
- Concerto alla rustica, RV 151
- Grosso mogul, RV 208
- Concert per a flauta, «Il Gran Mogol», RV 431a (c. 1730)
- Concert per a llaüt, RV 93 (1730s)
| | |
|