La neboda del pintor
La neboda del pintor (La nièce du peintre) és un quadre d'André Derain pintat el 1931 i dipositat al Museu de l'Orangerie de París.[1] HistòriaL'any 1919, la cunyada de Derain i la seua filla, Geneviève, se'n van anar a viure a casa del pintor. Ell adorava la seua neboda, la qual va esdevindre un dels seus models preferits. Més endavant, ella, juntament amb el seu oncle i la seua família, es van mudar a la Rue de Douanier i, més tard, a Chambourcy.[2] Derain pintà al voltant d'un centenar de retrats de la seua neboda Geneviève a partir del novè aniversari d'aquesta (en l'estudi, ella sempre estava ocupada esmolant llapis o rentant pinzells amb sabó de Marsella seguint el ritual apreciat pel pintor).[2] Geneviève, més tard, explicà les circumstàncies de l'execució d'aquesta tela, reconeixent-hi el seu vestit "dels diumenges" i recordant que s'havia deixat créixer els cabells l'any anterior (el 1930) per a fer la comunió.[3][1] DescripcióEn aquest oli sobre tela de 171 × 77 cm veiem Geneviève, d'aproximadament 12 anys, representada a mida natural, en una composició d'harmonies terroses i blanques, subratllades pel vermell de les flors. La verticalitat de la figura dempeus s'equilibra amb les línies horitzontals que descriuen el braç plegat i la cama que reposa damunt de la cadira. En aquesta postura, en què l'extrem de cada peu recolza sobre un costat del quadre, la noia sembla estar suspesa.[1] El seu vestit blanc i la cara il·luminen el llenç, compost per una harmonia de marrons i grocs. Les línies geomètriques són temperades pel barret rodó i la cistella de flors.[2] Un dels visitants més freqüents de l'estudi d'André Derain fou el pintor Balthus, el qual va rebre la influència de Derain com es pot veure ací.[2] Referències
Enllaços externs
|