La filla de Ryan
La filla de Ryan (títol original en anglès Ryan's Daughter) és una pel·lícula anglesa dirigida per David Lean i estrenada l'any 1970. Va obtenir dos Oscars, al millor actor secundari (John Mills) i a la millor fotografia. Està doblada al català.[1] Va obtenir excel·lents crítiques però va resultar un rotund fracàs de taquilla. Com a curiositat, en el lliurament dels premis Oscar, quan John Millis va rebre l'estatueta com a millor actor secundari, el veterà actor anglès no va pronunciar cap paraula perquè el seu paper en el film era el d'un home sordmut. Després del gran èxit mundial de Doctor Givago, el director David Lean i el dramaturg anglès Robert Bolt, amb qui ja va col·laborar en el film Lawrence d'Aràbia, van començar a treballar en el guió de La filla de Ryan, junts per tercera vegada. ArgumentTranscorre l'any 1916, a Irlanda, quan es produeix l'aixecament contra els anglesos. Charles, un mestre rural que torna de Dublín al seu poble, després d'una breu absència, es casa amb la seva xicota Rosy. El docent és un home madur, amb més de quaranta anys, mentre que la seva dona amb prou feines passa dels vint. Els problemes no triguen a aparèixer i el matrimoni és un fracàs. La jove torna a les seves il·lusions d'adolescent.[2] Repartiment
Premis i nominacionsPremis
Nominacions
CríticaLa filla de Ryan és un film que té la complexitat de qualsevol obra de David Lean, però en aquest cas subratllada per una posada en escena punyentment poètica que transcendeix qualsevol línia argumental. Sostingut en la sorprenent fotografia de Freddie Young, és una pel·lícula que arrossega l'espectador cap a la seva pròpia dimensió, ja des del mateix començament del film amb el plànol del para-sol portat pel vent.[3] Referències
|