|
La Vall de Lierp
 La Vall de Lierp[1] (en castellà Valle de Lierp i en aragonès Val de Lierp) és un municipi de la Ribagorça, al límit amb la zona actualment aragonesa de l'antic comtat de Ribagorça, format per la vall de Lierp, estesa entre el Turbó (2.492 m alt), al nord, que la separa de La Vall de Bardaixí, i la serra del Jordal (1.553 m alt), al sud, que la separa de la vall de Vacamorta. El barranc d'Espluga de la vall de Lierp entrega les aigües al Rialbo o barranc de Llert, abans d'arribar a l'Éssera.[2] La temperatura mitjana anual és d'11° i la precipitació anual, 1000 mm.[3] Entitats de poblacióEl municipi comprèn els pobles següents:
Eixea (Egea, en castellà) és un topònim descriptiu de construcció, procedent del vocable vascó etxa, amb el significat de casa. S'estén per la zona pirinenca de la província d'Osca. La primera referència documentada que es coneix d'aquest topònim es troba en un contracte de donació, datat l'any 1007 i autoritzat per Galindo (o Galí), abat del monestir de Santa Maria d'Ovarra. En la redacció figura l'expressió in vila Sxechari. Novament, és citat aquest terme per l'abat Ató, del mateix monestir, en un document de l'any 1030 pel qual s'intercanvien unes vinyes amb un tal Baró. En altres documents posteriors figura com a Exea o Eixea.[5] Paderniu (Padarníu, en castellà) és un antropònim amb sufix celta: patern. En un document del segle VI, de la Col·lecció diplomàtica de la catedral d'Osca, apareix l'expressió In terra Hilardensi Paternianico ... Així mateix, en un document de l'any 1004, procedent del monestir d'Ovarra, s'escriu in vila Paternini, al citar Padarnín com una de les seves propietats. L'any 1092, es troben novament documentades les paraules in vila Paternini a l'afirmar que l'església d'aquest lloc estava dedicada a santa Eulàlia i depenia de Sant Vicenç de Roda.[8]
I les caseries de:
Topònim, també descriptiu del lloc que ocupa, derivat de la paraula llatina podium, amb el significat de lloc elevat, turó amb cim més o menys arrodonit. A la llista de focs de 1.381 se cita com Puyo.[12]
LlenguaEl parlar d'aquesta vall fronterera és de transició entre el català i l'aragonès, similar al de Merli, Nocelles i Cercuran.[17] En un primer moment podria incloure's en el domini català els nuclis de Reperós i les anomenades Casas de Piniello, però en l'actualitat ja són despoblats. Referències
Bibliografia
Enllaços externs |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
_-_Iglesia_de_San_Esteban_%2B_Turb%C3%B3n.jpg)
