La Pobla de Lillet
La Pobla de Lillet és un municipi de la comarca del Berguedà. El 2022 tenia 1079 habitants.[1] Antigament, era considerat un dels pobles més puixants de la comarca, tant econòmicament com socialment o demogràficament; tanmateix, la popularitat d'aquest indret ha caigut considerablement pel fet que la majoria de residents són gent gran.[2] HistòriaEl municipi es troba a la part nord-oriental del Berguedà, a 843 m d'altitud. Antigament, aquesta vall era un niu de masies estructurades entorn de la parròquia de l'antic monestir de Santa Maria de Lillet i el Castell dels Senyors de Lillet. El conjunt, després d'estar habitat per monjos agustinians durant segles, entrà en declivi en prendre més importancia el nucli de població format a partir del 1297 entom del Castell del pujol, quan Ramon d'Urtx i el seu fill Hug de Mataplana, aleshores senyors de la vall, van atorgar la carta de poblament i franqueses a la villa perquè el nucli cresqués, com així fou, i les cases van començar a construir-se a redós del castell. A mitian s XIV va començar a construir-se el Pont Vell per franquejar el riu Llobregat en el cami ral que duia a la Cerdanya. És un pont d'estil romànic actualment d'una sola arcada. A causa del creixement de la població durant el s.XVII es va decidir transformar l'antiga capella privada del castell del pujol en Església Parroquial. Es va reformar durant el segle següent i fou acabada el 1784. Posteriorment, la vall va passar d'agricola-ramadera a industrializar-se. Aquest procés que va començar els segles XVIII-XIX i va tenir el seu maxim esplendor durant la primera meitat del XX. Van prosperar les serradores i les fäbriques tèxtils. Fruit d'aquesta industrialització va aparèixer aqui un personatge clau, l'Eusebi Güell, qui va fundar la seva fábrica cimentera (Asland) al paratge del Clot del Moro, molt prop del nucli municipal. En aquella época hi va haver grans avenços: l'arribada de la Ilum, la nova carretera, el telègraf... i amb la fundació de la fábrica, la construcció del Tren del Ciment, conegut com a Carrilet, que servia tant per proveir-la de carbó com per distribuir el producte acabat cap a d'altres contrades i posteriorment també donant servei a passagers. En l'actualitat, des d'un tram del trajecte recuperat, hom pot gaudir dels paisatges i del seu passat industrial. El carbó s'extreia de les mines del Catllaràs. Els enginyers anglesos que van instal·lar-se al poble per ampliar-les necessitaven un habitatge prop del seu lloc de treball, i Güell va demanar a Antoni Gaudí que pugés per realit-zar aquest projecte. La colonia de l'Asland по estava acabada amb la qual cosa es va buscar un allotjament a Gaudí. Els burgesos Artigas van ser els seus amfitrions i durant la seva estada a la vall, i l'arquitecte, a més de dur a terme el disseny del Xalet del Catllaràs, els va obsequiar amb el d'uns jardins per a la seva propietat que la gent van anomenar popularment font de la magnèsia i avui reconeguts arreu com a Jardins Artigas. Geografia
És situada a la Vall de Lillet, en plena vessant pirinenca, a 10 km de les fonts del Llobregat i a 843 metres d'altitud. De Castellar de n'Hug la separen el puig de Sant Eloi i les carenes de Comes. Més enllà, les serres del Cadí i el Moixeró. A l'oest confronta amb Sant Julià de Cerdanyola i Guardiola de Berguedà i les cingleres del Banyador de Cerdanyola. Al sud hi té el Catllaràs i la Serra de Falgars. I a l'est la serralada de Moreu, amb les roques del Bruc, la muntanya de Meranges i els Rasos de Tubau.[2] Administració
Demografia
Successos
Llocs d'interès
Festivitats
Vilatans notables
Vegeu tambéReferències
Enllaços externs |