Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

La Pinta

Infotaula de vaixellLa Pinta
Rèplica de la caravel·la La Pinta al Moll de les caravel·les de Palos de la Frontera Modifica el valor a Wikidata
País de registre
Historial
Propietari/s

  La Pinta
PropietariCristóbal Quintero
Característiques tècniques
Tipuscaravel·la Modifica el valor a Wikidata
Desplaçament115.50 t (màxim) Modifica el valor a Wikidata
Eslora22,75 m Modifica el valor a Wikidata
Mànega6,6 m Modifica el valor a Wikidata
Calat1,85 m Modifica el valor a Wikidata
Propulsió
vela
Velocitat12 kn Modifica el valor a Wikidata
Aparellveles quadrades de major i trinquet
vela de messana llatina.[1]
Capacitat25 Modifica el valor a Wikidata

La Pinta va ser un dels tres vaixells que va fer servir Cristòfor Colom en el seu primer viatge al Nou Món el 1492. Fou una caravel·la, com també La Niña. La tercera embarcació, la Santa María, en era una nau o carraca.

La Pinta hauria estat construïda a les drassanes de Palos de la Frontera, o potser a Galícia, pocs anys abans del primer viatge. Va ser elegida per Martín Alonso Pinzón per les seves qualitats nàutiques, ja que el mateix l'havia llogat anteriorment, la va costejar el consell municipal de Palos.

El seu nom va fer pensar alguns historiadors que pertanyia a la família Pinto, però en realitat va ser llogada als armadors Gómez Rascón i a Cristóbal Quintero, que van anar-hi com a mariners a Amèrica; és per això que probablement el seu nom vertader fos "La Pintá". Era una caravel·la nòrdica de veles quadrades amb un velam molt senzill. Els pals de trinquet i major anaven aparellats amb una vela quadrada de grans dimensions, en tant que el de messana portava una vela llatina.

La Pinta era la més velera de les tres naus colombines (La Pinta, La Niña i la Santa María) i amb freqüència havia d'esperar les altres dues durant l'històric viatge, degut també als dots del capità Martín Alonso Pinzón. El dia 8 d'octubre, en lluita per arribar a descobrir els primers les noves terres, va assolir una velocitat de 15 milles per hora (una milla de l'època equival a 0,8 milles nàutiques actuals pel que la seva velocitat serien d'uns 12 nusos), superior a la que pot assolir avui un mercant de vapor mitjà.

Referències

Vegeu també

Enllaços externs


Aquest article incorpora material de les pàgines webs http://es.geocities.com/julioil de Julio Izquierdo Labrado, qui, mitjançant una autorització, va permetre agregar contingut i imatges i publicar-los sota llicència GFDL.
Kembali kehalaman sebelumnya