Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

La Gàrdia de Grimaud

Plantilla:Infotaula geografia políticaLa Gàrdia de Grimaud
La Garde-Freinet (fr) Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Tipuscomuna de França Modifica el valor a Wikidata

Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 43° 19′ 01″ N, 6° 28′ 09″ E / 43.3169°N,6.4692°E / 43.3169; 6.4692
EstatFrança
Entitat territorial administrativaFrança Europea
RegióProvença-Alps-Costa Blava
DepartamentVar
DistricteDistricte de Draguinhan
CantóCantó de Grimaud Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població1.831 (2021) Modifica el valor a Wikidata (23,89 hab./km²)
Geografia
Superfície76,64 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud60 m-674 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Identificador descriptiu
Codi postal83680 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari

Lloc weblgf83.fr Modifica el valor a Wikidata

La Gàrdia Frainet[1] (en francès La Garde-Freinet) és un municipi francès situat al departament del Var i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.

Fraxinetum

Vers 889 un vaixells amb 20 aventurers andalusins, probablement procedents de Bajjana[2] va ancorar a l'actual La Gàrdia Frainet i s'hi van establir i van demanar reforços a l'Àndalus. Inicialment un simple establiment pirata per saquejar la regió, es va desenvolupar per l'arribada de més musulmans i va esdevenir un veritable centre comercial i militar, associat a les Balears,[2] que va arribar a dominar uns 60 km, cobrint tot el modern Massís dels Maures i la Camarga. El seu cap fou reconegut com a emir dependent de l'emir (després califa) de l'Àndalus. Des de Fraxinetum els sarraïns feien incursions cap a altres llocs arribant fins al Piemont a Itàlia i controlaven els passos i colls dels Alps. Una posició avançada es va establir al pas de Sant Bernat prop de l'actual Saint-Maurice (al Valais) a Suïssa. La primera contraofensiva cristiana es va organitzar el 942 per part d'Hug d'Arle,[3] però no es va portar a terme pel temor de la invasió de França pel rei d'Itàlia Berenguer i va signar un acord amb els musulmans que van rebre l'encàrrec de defensar els passos dels Alps per compte de França.[4] Segurament fou llavors quan grups musulmans es van establir a la vall de l'Arc a la Mauriena, i a Faucigny i Tarentàsia.[5] Vers el 944 l'emir de Fraxinetum, Kalra, fou rebut pel seu superior d'al-Àndalus, el califa Abd al-Rahman III.[6]

El 956, l'emperador Otó I va enviar a Jean de Gorze com ambaixador durant dos anys a la cort del califa de Còrdova, per demanar l'aturada de les incursions dels musulmans des de Fraxinetum.[7] El 972 els musulmans van fer una famosa incursió en què van segrestar a l'abat Maiol de Cluny, legat del papa i amic proper de l'emperadriu Adelaida; es va pagar el rescat, però es va organitzar tot seguit una expedició de càstig i el 973 foren derrotats per Guillem I de Provença i diversos senyors locals a la batalla de Tourtour en 973[8] i en els següents mesos foren aniquilats. Molts sarraïns van morir però alguns encara van restar a la regió fins que al cap d'uns segles van quedar absorbits per la població provençal.

Demografia

Evolució de la població
1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
1505 1841 1797 1969 2112 2348 2386 2433 2573
1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
2589 2595 2649 2687 2651 2515 2331 2092 1872
1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
1569 1781 1770 1435 1190 1204 1132 1015 1028
1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2011 2016
1134 1332 1241 1402 1465 1619 - - -
2019 - - - - - - - -
- - - - - - - - -


Administració

Llista d'alcaldes
Període Identitat Partit
2001-2008 André Werpin
2008-2009 Jean-Claude Deletang
2009- Jean-Jacques Courchet

Referències

  1. Forma adoptada per la viquipèdia occitana
  2. 2,0 2,1 Delpont, Éric. Las Andalucías de Damasco a Córdoba (en castellà). Junta de Andalucía, Consejería de Cultura, 2000, p.180. 
  3. Romero Bartolomé, Raúl. Hasday, el hagib del Califa (en castellà). Editorial Visión Libros, 2007, p. 217. ISBN 8499832911. 
  4. Février, Paul-Albert. La Provence des origines à l'an mil (en francès). Ouest-France, 1989, p. 491. ISBN 2737304563. 
  5. Sédillot, Louis-Amélie. Histoire des Arabes (en francès). L. Hachette et Cie, 1852, p.267. 
  6. Romey, Charles. Histoire d'Espagne depuis le premiers temps jusqu'à nos jours (en francès). Books on Demand, 1839. ISBN 8776916782. 
  7. Ullidtz, Per. Dronning Edels Familie (en noruec). Books on Demand, 2010, p.161. ISBN 8776916782. 
  8. Ḍaḥḥāk, Idrīs. Les états arabes et le droit de la mer: Pluralité tempérée des positions des états arabes relatives au statut juridique des espaces maritimes. Editions maghrébines, 1986, p.973. 
Kembali kehalaman sebelumnya