|
La Escena Catalana
 La Escena Catalana fou una revista que va néixer el 1906. El seu fundador i director va ser Salvador Bonavia. Va cessar el 1913 i va passar a formar part d’un seminari català de teatre que es deia El Teatre Català, però va tornar a aparèixer el 1918 sota el mateix equip directiu. Tornà a cessar el 1936. La periodicitat era setmanal a la primera etapa (es publicava els dissabtes) i quinzenal a la segona. El seu preu era de 15 cèntims, tot i que existia l’opció de pagar una subscripció per la qual es pagava 2 pessetes trimestrals o bé 7,50 pessetes a l’any. Va arribar a publicar prop de 800 números, el primer de l'etapa inicial el 6 d’octubre de 1906, i l’1 de gener de 1918 el primer de l'etapa final. Entre els autors més lligats cal esmentar Pompeu Crehuet, Salvador Vilaregut, Josep Pous i Pagès, Avel·lí Artís i, sobretot, Salvador Bonavia i Flores, el seu fundador, i Salvador Bonavia i Panyella, fill de l'anterior, que n'assumí la direcció el 1925.[1][2] HistòriaLa Escena Catalana va ser un periòdic dedicat a fomentar el teatre i la literatura. Va aparèixer a Barcelona el 1906 i fins al 1913 es va dedicar a divulgar textos del teatre català. El seu fundador va ser Salvador Bonavia i Flores, qui va dirigir la redacció del diari fins a 1925, on el seu fill, Salvador Bonavia i Panyella, assumí el càrrec de director. La revista es componia de 8 planes de text i 16 de butlletí. El gran titular es decorava amb les característiques caretes del teatre grec. Totes les planes estaven dividides en dues columnes i uns titulars separaven les diferents parts del contingut. El seu lloc de redacció i administració era la Impremta de Salvador Bonavia, situada al carrer Petritxol, Barcelona. La publicació d’aquest periòdic va ser interrompuda durant cinc anys pel fet que el director i fundador va decidir deixar de publicar de manera independent el diari i el va incloure a la seva altra obra publicada: El Teatre Català'. Al reprendre la seva publicació independent (1918 – 1936), el periòdic va continuar promovent els texts teatrals catalans i l’interès per la literatura catalana. En total es van publicar aproximadament 800 edicions, sense publicacions suplementàries. A partir de la pausa es van fer canvis en la impremta que van afectar l'edició del periòdic. Va perdre el subtítol per afegir diverses capçaleres, i a partir del número 196 (publicat el 8 de juny de 1912) va començar a portar el subtítol: ‘Revista teatral’. Aquesta publicació tenia una funció de difusió sobre la literatura i el teatre, això no obstant, mai va haver-hi criteris de qualitat respecte al contingut publicat. Els autors més destacats en la història de l’Escena Catalana van ser: Pompeu Crehuet, Salvador Vilaregut, Josep Pous i Pagès, Avel·lí Artís, Salvador Bonavia i Flores, i el seu fill, Salvador Bonavia i Panyella. FinalLa primera etapa del periòdic va cessar el 1913. El motiu de l’aturada va ser que el director i fundador Salvador va decidir centrar-se al seu altre projecte publicat: El Teatre Català. Tot i això, el diari es va veure inclòs dins d’aquesta altra publicació. El 1918 va tornar a ser un periòdic independent, el 1925 el director passà a ser Salvador Bonavia i Panyella.. El 1936 el diari va cessar definitivament. Mostra d'obres publicades
Director, redactors i col·laboradors
Referències
Enllaços externs
|
||||||||||||||||||||||||||||
