Léon Cogniet
Formació i estilNascut el 29 d'agost de 1794,[1] va ser deixeble de Pierre-Narcisse Guérin.[2] Del seu estudi va sortir amb un estil clarament clàssic, però amb els anys va portar el seu art a la pràctica contemporània, i cada vegada més a una tendència realista. Va destacar sobretot com a pintor d'història i retratista.[3] Va posar èmfasi en l'estètica del dibuix esquemàtic preparatori a la pintura, un mètode que més tard va influenciar l'impressionisme, un interès que deriva del seu mestre i que va passar al seu deixeble Léon Bonnat.[4] TrajectòriaEl 1817 va guanyar el Gran Premi de Roma amb l'obra d'inspiració homèrica Càstor i Pòl·lux alliberant Helena.[5] Després d'una estada a Roma, va exposar al Saló de París el 1824 Mari assegut a les ruïnes de Cartago, una pintura de grans dimensions que va causar un efecte extraordinari i amb la qual va assolir molta fama,[2] si bé el seu major èxit va ser Tintoretto pintant la seva filla mort, de 1845.[4] Altres obres que li van donar fama van ser un retrat de Napoleó,[3] i Els brigadiers postrant-se davant la Mare de Déu,[2] amb la qual va obtenir la Legió d'Honor el 1828.[1] Altres obres seves van ser la Massacre dels Innocents, un Sant Esteve conservat a l'església de Saint-Nicholas-des-Champs, una figura de Numa al Museu del Louvre i el sostre del Museu Egipci.[2] Va rebre també altres condecoracions, com l'Orde Prussiana per mèrit el 1865.[1] Professor d'artMembre de l'Institut de França des de 1849,[1] en va ser un dels membres més conservadors. A més, va ser un professor d'art influent, va tenir nombrosos alumnes, sobretot francesos i alemanys,[4] fins al punt que la frase «deixeble de Léon Cogniet» va ser força recurrent en les biografies dels artistes de l'època. Hom afirma que va dedicar-se a l'ensenyament per la seva manca d'imaginació i d'unes grans tècnica i habilitat, tot i que sí va ser molt admirat. Entre els seus alumnes hi ha Cot, Robert-Fleury o Meissonier. De fet, va casar-se amb una de les seves alumnes, Catherine Thévenin, que va assolir fama com a pintora d'història i de gènere.[3] MortVa morir el 20 de novembre de 1880.[1] Les seves obres es troben repartides per diversos poblacions com Aix-en-Provence, Angers, Baiona, Bordeus, Lilla, Londres, Montpeller, Nantes, París, Reims, Tolosa de Llenguadoc i Versalles.[4] Referències
|