|
Làmia (ciutat)
Làmia (grec: Λαμία; a l'edat mitjana anomenada Zituni, grec: Zητούνι; en català medieval el Citó) és una ciutat de la Grècia Central que fa part de la unitat perifèrica de Ftiòtida, situada a una plana vora el golf Malíac, la desembocadura del riu Esperqueu. La ciutat supera els 60.000 habitants, mentre que el municipi ronda els 75.000. HistòriaLàmia era famosa per la guerra entre els atenesos i els grecs confederats contra Antípatre l'any 323 aC. Antípatre va ser inicialment derrotat i es va refugiar a la ciutat, on els grecs el van assetjar, durant la guerra coneguda com a guerra de Làmia. Antípatre va rebre socors de Cràter i es va poder retirar al nord, i després va derrotar els aliats a la batalla de Crannó el 322 aC.[1] L'any 208 aC, Filip V de Macedònia, fill de Demetri II, va derrotar els etolis prop de Làmia. El 192 aC Làmia es va sotmetre voluntàriament a Antíoc III el Gran i l'any següent (191 aC) la va assetjar Filip V de Macedònia i els romans, que actuaven conjuntament. Segons Titus Livi, el setge era complicat perquè la roca de la rodalia ajudava a la defensa i els assetjadors no la podien penetrar, però finalment els romans la van ocupar l'any 190 aC.[1] Encara existia al segle vi, quan les murades foren reconstruïdes per Justinià el Gran; llavors la ciutat era anomenada Zitúnion (grec antic: Ζητοῦνιον; pronúncia moderna: Zituni). Segles més tard va formar part del Ducat de Neopàtria (a partir de 1319), i es va mantenir en mans catalanes fins a l'any 1393; en català fou coneguda com el Citó.[2] El seu castell és un dels testimonis de la presència catalana a Grècia.[3] Amb la incorporació de Zituni al regne de Grècia i el 1832, l'estat imposà la recuperació del nom antic com a topònim oficial, Làmia. Al turó on s'alça la ciutat es conserven restes de la fortificació i algunes restes de la ciutat.[1] Referències
Enllaços externs A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Làmia |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
