Khirokitia
Khirokitia (de vegades escrit Choirokoitia, en grec: Χοιροκοιτία) és un jaciment arqueològic de l'illa de Xipre que data del neolític. És Patrimoni de la Humanitat segons la UNESCO, des del 1998.[1] Aquest jaciment és un dels més importants i més ben conservats del Mediterrani oriental. Gran part de la seva importància rau a poder conèixer el funcionament d'aquella societat i les seves fortificacions. El període neolític aceràmic (quan encara no hi apareix la ceràmica) està representat per aquest assentament i uns 20 més similars a Xipre. HistòriaPorphyrios Dikaios va descobrir aquest jaciment l'any 1934; ell era el director del Departament d'Antiguitats de Xipre i va fer-hi sis excavacions entre 1934 i 1946.[2] Els seus descobriments inicials es publicaren en la revista The Journal of Hellenic Studies l'any 1934.[3] La invasió turca de Xipre de la dècada del 1970 va interrompre les excavacions. El francès Alain Le Brun tornà a excavar aquest jaciment a partir del 1977.[4] Aquest jaciment va estar ocupat des del mil·lenni VII al IV aC. ArqueologiaL'assentament de Khirokitia es troba al vessant d'un turó a la vall del riu Maroni a la costa sud de l'illa, a uns 6 km del mar. S'hi practicava l'agricultura i la ramaderia (ovelles, cabres i porcs). Estava tancat per un mur de pedra de 2,5 m de gruix i 3 m d'alt. Es pensa que hi vivien entre 300 i 600 persones, les quals eren d'estatura més aviat baixa, 1,61 m de mitjana els homes i 1,50 m de mitjana les dones. De mitjana, els homes vivien 35 anys i les dones 33. La mortalitat infantil era molt alta. Les collites eren principalment de cereals; també recollien fruita silvestre de festucs, figues, olives i prunes. També caçaven cérvols. Aquest poble fou abandonat de sobte, per raons desconegudes, cap a l'any 6000 aC i sembla que tota l'illa quedà deshabitada durant 1.500 anys fins a l'aparició del grup de Sotira. Galeria
FontReferències
Enllaços externs |