A la llista d'Elo de la FIDE de gener de 2015, hi tenia un Elo de 2538 punts, cosa que en feia el jugador número 5 (en actiu) del Canadà.[4] El seu màxim Elo va ser de 2633 punts, a la llista de gener de 2007 (posició 84 al rànquing mundial).[5]
Resultats destacats en competició
Kevin Spraggett va créixer a la ciutat de Montreal, i va començar a jugar als escacs als deu anys. Empatà al primer lloc al Campionat d'escacs del Canadà júnior de 1973-74, però va perdre el matx de desempat contra John MacPhail. Una de les seves primeres victòries clau va arribar en el Campionat de Montreal de 1974, on hi va puntuar 5.5/6. En aquella època va assolir la força de mestre nacional, tot just abans del seu vintè aniversari.[6] Va estudiar enginyeria a la McGill University, però tot i que era un estudiant excel·lent, va deixar els estudis abans de graduar-se, per esdevenir jugador d'escacs professional. Spraggett va dedicar els anys següents a millorar el seu joc en torneigs menors al Canadà i en oberts estatunidencs per sistema suís, normalment amb premis baixos.
Obtingué el títol de Mestre Internacional el 1975, després d'acabar segon al Campionat del Canadà (que era també torneig Zonal, a Calgary; (el campió fou Peter Biyiasas). Els 1980 Spraggett va millorar el seu joc esperonat per la presència del nouvingut a Montreal i fortíssim soviètic (desertor) Ígor Ivanov. En aquells anys, Spraggett va assolir èxits en diversos torneigs forts, amb victòries al World Open de 1983 a Nova York (exaequo), al Campionat de la Commonwealth de 1984, l'obert de Nova York de 1984, i el Campionat de la Commonwealth de 1985. No va participar en cap torneig estàndard internacional de Grans Mestres per sistema round-robin fins a Wijk aan Zee a començaments de 1985, tot just després del seu trentè aniversari; en aquell moment era el Mestre Internacional amb més Elo del món.[7]
Spraggett guanyà el seu primer (de set) títol absolut del Canadà el 1984, cosa que el va classificar per l'Interzonal de Taxco de l'any següent. La seva quarta plaça a Taxco 1985, on es va trobar amb molts jugadors d'elit, li va permetre obtenir el títol de Gran Mestre, i el va classificar per al torneig de Candidats, essent el primer canadenc a fer-ho. Acabà en darrera posició al torneig de Candidats de Montpeller1985, essent així eliminat del cicle pel campionat del món.[8] De tota manera, es classificà altre cop per al següent cicle de Candidats. Va derrotar Andrei Sokolov, llavors el tercer jugador mundial, en un desempat a ràpides, en el matx de primera ronda de Candidats celebrat a Saint John (Nova Brunswick), 1988, i va perdre en les partides de desempat als quarts de final, celebrats el 1989 a Ciutat de Quebec, contra el soviètic Artur Iussúpov.
Spraggett ha obtingut d'altres excel·lents resultats en vuit Olimpíades d'escacs, vuit victòries al Campionat obert del Canadà,[9] i un reguitzell de victòries en torneigs europeus. Spraggett és considerat el millor jugador d'escacs canadenc de tota la història. El seu màxim EloFIDE ha estat de 2633, el gener de 2007, als 52 anys, i cap a finals dels 1980 va mantenir-se de manera continuada entre els 100 millors jugadors del món. Spraggett va viure a Portugal a partir de les darreries dels anys 1980, i va jugar molts torneigs arreu d'Europa. Els seus millors resultats recents inclouen victòries al Festival Internacional d'escacs de Figueira da Foz (desembre de 2008, amb 7.5/9 punts) i una segona plaça a l'obert de Calvià (l'octubre de 2007, amb 7/9); (el campió fou Victor Mikhalevski).[10]
Millors resultats
Guanyador del World Open 1983;
Guanyador del New York Open 1984;
Guanyador del Campionat de la Commonwealth 1984 (Hong Kong) i 1985 (Londres);
Set cops campió del Campionat del Canadà (1984, 1986, 1989, 1994, 1996, 2001, 2002);
Vuit cops campió del Canadian Open (1983, 1987, 1993, 1995, 1996, 1998, 1999, 2000);[11]
Empatat al primer lloc al Campionat del Canadà juvenil 1973-4;
Campió el Campionat del Canadà de ràpides 1996;
Representant del Canadà en dos Interzonals (1985, Taxco, i 1990, Manila);
Representant del Canadà al Torneig de Candidats de 1985, a Montpellier;
Representant del Canadà als matxs de Candidats (1988, 1989); va batre Andrei Sokolov (+2 –1 =9)[12] el 1988 a Saint John, i fou eliminat per Artur Iussúpov (+1 –2 =6)[12] el 1989 a Quebec City;
Representant del Canadà al Campionat del món eliminatori (1997, 1999);
Representant del Canadà en vuit Olimpíades d'escacs (1986, 1990, 1992, 1994, 1996, 1998, 2000, 2002);
Medalla d'argent al segon tauler, a l'Olimpíada d'Estambul (2000);
Millor classificat canadenc a la Llista d'Elo de la FIDE a final d'any en 23 ocasions (1980, 1982–90, 1992–2000, 2002-5);[13]